Antonio Machado
Des de l’Associació Catòlica de Propagandistes, Jaume Vives, un dels creadors de Tabàrnia, ha posat en marxa una campanya publicitària per desacreditar la llei de la memòria democràtica.
S’estén per 40 ciutats com Madrid, Màlaga, Albacete i Girona i 36 més. L’Associació Catòlica de Propagandistes és una associació de fidels catòlics que persegueix l’ideal religiós formant minories selectes destinades a dirigir la vida pública i l’acció social i política. Des del seu inici, va estar al servei dels sectors més ultraconservadors d’Espanya, per a això va ser creada. Sempre va estar al costat dels opressors del poble i així va ser amb el cop d’estat del 18 de juliol del 1936.
Quan es tracta de combatre l’enemic marxista, tot s’hi val, i per a no desgastar els partits que hi ha darrere d’aquests quiosquets (PP i VOX), tenen totes aquestes associacions, i l’únic fi és combatre de la forma que sigui els avanços socials i humans que ens emparen a Espanya i que el catolicisme amb el seu braç polític PP i VOX volen perpetuar. Bona part d’aquestes associacions neixen a partir del 2003, quan s’albirava que tornava a haver-hi govern del PSOE, després que José María Aznar mentís amb l’atemptat d’Atocha.
L’argumentari històric d’aquesta organització neofeixista es basa en el següent: ara inicien una campanya d’atac a la memòria històrica basant-se en les víctimes que hi va haver entre els sacerdots catòlics provocades per accions de descontrolats, sobretot per accions violentes contra els centres religiosos, a diferents zones de la geografia espanyola. Reforcen una visió esbiaixada d’aquesta etapa històrica per a demonitzar a la República com a incitadora d’aquests crims.
Ara mateix, l’Església catòlica reconeix 2.053 cristians assassinats en la “persecució religiosa” a Espanya entre 1931 i 1939 i que han pujat als altars: 12 sants i 2.041 beats. Aquestes dades tornen a estar manipulades quan la mateixa església reconeix solament 2.053 cristians assassinats, en lloc dels 10.000 publicats per ells.
No parlen dels milers de sacerdots que van ser còmplices dels colpistes feixistes intervenint activament en la campanya d’eliminació física d’enemics, seguint les instruccions del govern militar de Franco, molts anaven armats amb pistoles i van ser executors de crims. L’Església catòlica espanyola va ser molt activa en contra del govern de Front Popular, triat democràticament pel poble espanyol el 16 de febrer del 1936.
L’1 de juliol del 1937, al cap d’un any de l’inici del cop d’estat dels franquistes, l’Església catòlica d’Espanya va fer pública La Carta de l’Episcopat espanyol als bisbes del món sencer, va ser redactada pel cardenal Isidro Gomà, d’origen català (oriünd de la província de Tarragona), a instàncies del General Franco. L’objectiu d’aquest document era contrarestar la condemna feta per amplis sectors del catolicisme europeu i americà dels assassinats comesos pels franquistes de disset sacerdots al País Basc i de milers d’obrers i pagesos a tota la zona revoltada (possiblement més 70.000 dels 150.000 realitzats), a més del seu rebuig a considerar la Guerra Civil Espanyola com una croada o guerra santa, una idea difosa per les autoritats i la propaganda franquistes i secundada per la immensa majoria de l’episcopat espanyol.
El feixisme espanyol existent en l’actualitat, perquè està incrustat en els estaments de l’Estat Espanyol des del 18 de juliol del 1936, ha esperat l’aprovació de la llei de memòria democràtica per a moure tota la seva artilleria mediàtica, religiosa, política i militar a la causa de buidar de credibilitat aquesta llei. Amb aquest objectiu apareix aquesta campanya publicitària a marquesines situades en els espais públics de 40 ciutats per a presentar aquesta pàgina de la nostra història com a plena d’amor al proïsme en els adeptes a l’aixecament militar. Perquè aquest feixisme que menja i dorm amb nosaltres i ens governa des de la prefectura de l’estat (monarquia) intenta que continuem sent còmplices del sofriment i assassinat dels nostres veïns, amics i família, cosa que van aconseguir pel terror que van implantar des del 18 de juliol del 1936, durant 42 anys, generant un silenci que es va imposar per tot Espanya, fent que el genocidi comès contra 150.000 espanyols quedi on està, en unes 2.500 fosses comunes. Diuen que és l’hora de la conciliació. Per això llancen campanyes carregades d’odi contra tot el que va significar la segona república i mobilitzen els seus grups neonazis i franquistes per tot Espanya aquest mes de novembre. Volen convertir aquests dies el nostre país en una trobada feixista europea, per això convoquen les XVI Jornades de la Dissidència, un dels esdeveniments principals de l’activisme neofeixista a Espanya. Enguany, preveuen comptar amb convidats de Gran Bretanya, Itàlia, Bèlgica i França, segons va avançar a Twitter el veterà dirigent ultra Juan Antonio Llopart.
El PP també està per la labor de menysprear públicament la llei de memòria democràtica i així ho ha manifestat a les seves últimes declaracions, en què diu que la guerra civil va ser fa 80 anys que els nostres avis i besavis es van barallar i no té sentit viure dels seus rèdits pel que van fer. S’oblida que ell ha nascut políticament sota l’ombra de la dictadura i que el seu cap, Manuel Fraga, venia del govern de Franco i sota el seu govern van assassinar cinc obrers de Vitòria. Van ser executats els militants del FRAP Xosé Humberto Baena Alonso, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz, al costat dels militants d’ETA Jon Paredes Manot (Txiki) i Angel Otaegi Etxeberria.
Els pròxims mesos continuaran manipulant la nostra història, amb una revisió permanent de la realitat, perquè la clau està en el fet que Francisco Franco i tots els que li van finançar el cop d’estat continuen aquí, són famílies poderoses que dominen els sectors estratègics com són les fonts d’energia, la banca, les telecomunicacions, la construcció i el sector agroalimentari.
Mai podrà haver-hi una democràcia plena en aquesta Espanya potinera, on la Transició va ser una rendició imposada pel terror generat en el seu inici i la complicitat de la majoria de partits democràtics que van assumir dòcilment les imposicions dels assassins. Mentre no s’aconsegueixi l’exhumació de tots els assassinats i el reconeixement ple de la veritat, justícia i reparació, continuarem sent vassalls dels assassins feixistes.
