Josep Ballbè i Urrit
Fa ben pocs dies que hem notat realment l’arribada de la tardor. El termòmetre encara ens marcava temperatures impròpies per a aquesta època de l’any.Als volts, però, de la diada de Sant Martí, que s’escau avui, sempre gaudim del famós “estiuet”. En aquest sentit, sent com soc un enamorat de l’obra del poeta de Roda, lligo dos temes en aquest escrit: el 19è aniversari de la mort de Miquel Martí i Pol i el fet que aquest gran autor té –entre les seves obres– un poema dedicat a cadascuna de les quatre estacions meteorològiques. Hi ha gent que s’afecta patològicament amb la melangia trimestral de l’oratge. Sense cap base, reviuen l’estat de depressió que els aclapara pensant en perills que els veuen insalvables amb el canvi. Justament per això parlava de basarda al títol que he triat... Dibuixava la calor bo i dient “l’estiu massís i una mica absurd, però intensament bell, que arriba sobtadament”. I ho contraposava amb un suposat “estreniment subtil d’una seqüela insípida i rutinària que pot fer llanguir el contacte íntim de la noia que té la parella fent la mili”. Cada dia té la seva pròpia angoixa. Passa el mateix quan ens referim a cadascuna de les quatre estacions astronòmiques. En l’àmbit musical, estableixo una aliança entre les figures de Martí i Pol i Antoni Vivaldi. Aquest darrer també compongué sengles obres musicals per a “pintar” harmònicament el clima peculiar de cada època de l’any. Ací crec que ens podem recolzar –tant en poesia com en música– per a poder alimentar com cal el nostre estat d’ànim. Darrerament, seguir les notícies dels mitjans de comunicació genera neguit i intranquil·litat entre massa gent. Hem de saber garbellar el blat de la palla. No s’hi val a deixar-se vèncer pel pànic o, fins i tot, la paüra. A grans mals, grans remeis. La bona disposició envers el ple domini emocional ens pot ajudar tant o més que la prescripció de productes farmacèutics. El primer punt mai no ens generarà addicció. Hom podria creure’s la llegenda del gest del sant amb un captaire, cedint-li la meitat de la capa i una bona dosi de queviures: el cel s’esquinçà i el sol brillà esplendorós, amb un gran arc de Sant Martí. El fred minvà de sobte, fonent la neu... Algun lector dirà que hi poso més pa que formatge. Encara no he trobat cap meteoròleg que m’ho expliqui com cal... Espero, però, que el contrast de qui fou bisbe de Tours amb aquesta “caloreta” regiri el cor dels insensibles. El món ho agrairà.