Josep Ballbè i Urrit
En qüestió d’uns dotze mesos, aquest indicador o referència per als préstecs hipotecaris ha patit una puja d’uns tres punts i mig.La gent endeutada es posa les mans al cap. Si el deute va lligat a la totxana, estudien estratègies que minorin la forta pressió sobre l’economia domèstica. No es volen deixar “atropellar” –metafòricament parlant– per una dinàmica imprevisible. Fins i tot sembla que no tingui aturador. Sense existir una fórmula única per a tots els contribuents, crec prudent establir un ventall mínim de criteris. Si més no per prendre decisions assenyades i coherents. En aquest sentit, crec recordar que fa setmanes que no dedico cap columna a temes de caràcter financer. Per tant, ja toca. La meva visió i experiència al sector bancari –al llarg d’una dilatada vida laboral– em dona peu a opinar sobre la qüestió amb cert criteri, més o menys ajustat. L’hipotecat ha de rumiar bé la jugada. Cal que tingui en compte un seguit ampli de variables, en el sentit de valorar si li compensa accelerar el ritme de pagaments. És important fer números i càlculs a llarg termini. Possiblement, interessa anticipar amortitzacions de capital hipotecari els primers anys de la vida del crèdit. No tant a l’etapa final. Amb el benentès que no podem obviar l’aplicació de comissions i l’existència –o no– de la desgravació fiscal en l’IRPF. Aquest punt ve marcat per si el préstec es va signar abans de l’1 de gener del 2013 o més tard. L’euríbor havia estat uns set anys trepitjant terreny (o tipus negatius). Un exemple concret d’un préstec d’uns 200.000 euros signat fa aproximadament 9 mesos situa una puja –en la quota mensual– d’uns 300 euros. Per als qui encara fan números en les antigues pessetes, l’equivalent a unes 50.000 pessetes fa molt de mal. Desgavella i pot desquadrar la comptabilitat casolana. Aleshores, si es tenen estalvis, rebaixar deute pot esdevenir una opció a considerar de cara a pagar menys interessos. Xoca molt la poca vergonya bancària de “castigar” –via comissions– els clients que són bons pagadors. Com també ho és l’encariment immediat del preu de nous crèdits, demorant la remuneració de dipòsits. Si no ens paguen res per l’estalvi, quin sentit té ajustar-se a exhaurir totalment la vida del préstec? Retornar saldos abans d’hora es pot fer mitjançant dues vies: rebaixar l’import mensual de la quota o escapçar mesos de pagament en l’etapa històrica final de l’operació creditícia. Sí, a més a més, el client pot desgravar –en IRPF– el 15% del capital de l’any, oli en un llum. Per tant, a poc a poc i bona lletra!