Un estiu catastròfic, i tot indica que en vindran més, de manera que toca posar-se les piles i actuar en conseqüència. També és hora de comparar i veure qui ha après la lliçó i ha fet els deures, i qui no.
Els qui tenim bona memòria i hem estat al capdavant d’alguna institució hem vist ara el que havíem vist 30 o 40 anys enrere. Us convido a reviure els grans incendis del 1986: en un sol any, 563, amb un total de 65.811 hectàrees cremades. Després en vingueren d’altres d’encara més virulents, com els del 1994 i anys posteriors. Però d’aquells del 1986 en va sorgir el programa FOC VERD, del qual encara ara en traiem conseqüències positives.
Faig memòria per exposar que el Govern va contractar un crèdit de 1.518 milions (pessetes), de les quals 500 M van anar per crear les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF). Avui dia en tenim 307 en actiu, que agrupen 669 municipis, amb un total de 6.000 efectius, que actuen sobre un 87% de la superfície forestal de Catalunya. Va ser un encert, ha estat una força de prevenció i intervenció molt activa i profitosa.
Però la força de xoc altament professionalitzada i de gran prestigi en l’àmbit de tot Espanya i fins i tot de la UE la constitueix el Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, nascut l’agost del 1982, fruit de la suma dels cossos creats per les diputacions catalanes l’any 1969. Aquest cos suma 2.811 efectius, repartits en 145 parcs ben situats, ben equipats i sempre a punt per intervenir, sigui contra els incendis, la seva prioritat, però també en excarceracions de persones per accidents de trànsit, en rescats de muntanya o en altres indrets.
En són més si sumem el Cos de Bombers de Barcelona (730), de manera que Catalunya es troba en les primeres posicions en matèria d’efectius, preparació, formació i equipament. I això s’ha de dir i s’ha de fer servir en el moment d’exposar com es treballa en un lloc o altre i a què es dedica el finançament públic en un lloc o altre.
Aquests dies hem vist grans carències de tota mena a totes les comunitats autònomes afectades per incendis, totes elles governades pel PP, fins al punt que en algunes els cossos de bombers són provisionals, és a dir, no tenen plena dedicació ni ocupació al llarg de tot l’any. Mal pagats i mal equipats, han hagut de fer front a incendis anomenats de sisena generació per la virulència i estranys comportaments a causa del canvi climàtic.
Si aquí vam ser capaços de reaccionar i crear un cos auxiliar com el de les ADF, convindria recomanar fer el mateix allà, on han tingut experiències similars a les nostres de l’any 1986. He estat molts anys al capdavant d’una de les ADF, i puc assegurar que totes han fet i estan fent un magnífic treball. Això sí, de reforç i ajuda al Cos de Bombers seguint les seves directrius, però tenint clar tots plegats que el foc no coneix competències ni territoris, de manera que l’objectiu és de tots contra el foc, reclamant actuacions àmplies i diversificades durant tot l’any per treure massa forestal per minimitzar danys. Que tothom ho entengui i no posin obstacles a les accions i actuacions del Govern. I que terres enllà prenguin nota de què i com s’ha d’actuar al llarg de tot l’any, i sobretot no posin en dubte el canvi climàtic. En matèria d’incendis, ximpleries les mínimes.