Fa pocs dies es va celebrar el funeral de Joan Rofes i Piñol (1932-2025), a l’església del barri d’Egara, presidit per Pep Ricart i Oller, jesuïta, i acompanyat per Ferran Sans i Pasqual, escolapi.
Feia costat a Conxita Montoro, companya d’en Joan, Mn. Joaquim Garrit i Rigol. Tota la celebració va respirar amb enyor el record d’uns capellans obrers que entre 1956 i 1975 van sacsejar l’Església a Terrassa. El lideratge tradicional de la Parròquia del Sant Esperit amb el contrapès de la Parròquia més nostrada de la Sagrada Família, es va posar en qüestió. L’Església vivia aires de canvi, la ciutat creixia molt, sobretot per la immigració des de diverses regions i uns nous barris, marginats i de gent senzilla, volien dir-hi la seva.
La creació de la Parròquia de Sant Llorenç l’any 1956 i la vinguda de Mn. Damià Sánchez Bustamente com a rector i de Mn. Joan Rofes i Piñol com a vicari van ser un revulsiu a l’església tradicional de la ciutat. Van esforçar-se per apropar l’Església a la gent i per reivindicar el sentit de comunitat. Des del principi van tenir la col·laboració de diversos jesuïtes que procedents de Sant Cugat que venien els caps de setmana i també dels escolapis a les Arenes. L’any 1964 va arribar Mn. Agustí Daura i Melich com a vicari a la parròquia de Sant Cristòfor de Ca n’Anglada i més endavant s’hi sumaria Mn. Joaquim Garrit. Just s’havia acabat ei Concili Vaticà II i l’Església i el magisteri del Papa Joan XXIII era actual. Es tractava de superar el nacionalcatolicisme i de tenir més en compte el Poble de Déu.
Tot i el bon testimoni de moltes persones actives, com és el cas d’en Joan, avui ens podem preguntar que en queda d’aquells anys d’esforços per superar una Església de prohibicions i per retrobar el nucli del missatge d’amor de Jesús? Per una banda, queden alguns grups que encara avui s’esforcen per mantenir l’esperit evangèlic de senzillesa i austeritat en la seva vida personal i comunitària, però que amb el pas dels anys es van reduint i que no tenen assegurada la continuïtat. Per altra banda, sí que en queda el bon testimoni de tantes i tantes persones que en aquells anys van fer l’esforç de promoure canvis, que malauradament, a vegades no s’han consolidat. També hi ha tot un estol important de persones que encara avui treballen, dia rere dia i de manera exemplar, en diversos àmbits dels serveis socials a la recerca d’un món millor i d’una major fraternitat entre tots.