Benvolguts Sr. Marc Basté i tots els que formeu part de l’equip del Diari de Terrassa.
Vull adreçar-vos aquestes ratlles, en agraïment pel fet d’haver-me considerat mereixedora, juntament amb els altres guardonats, d’aquesta important distinció Gent de Terrassa.
Ja vaig ressaltar el sentiment de sorpresa i gratitud que em va provocar la trucada rebuda del cap de Redacció, en Miquel Àngel Luque, quan em va comunicar que des del Diari havíeu considerat ser una destinatària dels Premis Gent de Terrassa, en aquesta quarta edició.
Aquest detall ha estat per a mi un estímul i alhora una renovació del compromís que, des de sempre, tinc molt clar i que em suposa que per mitjà de l’exercici de la meva professió i la meva participació en l’advocacia institucional durant més de vint anys he pogut, i encara ho puc fer, donar resposta a la funció social per la qual he estat cridada, i sobretot en la defensa dels drets de les persones, representant sempre amb orgull l’advocacia de Terrassa.
Ha estat un plaer poder participar de la preparació d’aquest magnífic acte, amb les fotos que el Nebridi i l’Alberto ens va fer a la Torre del Palau, així com el simpàtic vídeo amb el Xavi Coral i l’Artur Martínez, parlant de la nostra ciutat. Igualment per la magnífica festa de lliurament dels Premis, la T de Terrassa, que vaig rebre de la vostra redactora de Diners i continuïtat, Laura Massallé, en un marc excepcional, les Esglésies Romàniques de Sant Pere i que guardo en un lloc preferent a casa meva.
El que sí que m’agradaria és que aquest especial acte, entranyable, no acabés el dia 5 de juny, i poder conèixer una mica més les persones, que juntament amb mi, hem estat distingides amb aquest honor pel Diari de Terrassa, i perquè us puc dir que, aquell dia, només vàrem compartir el premi i res més.
Per aquest motiu, us voldria proposar organitzar, si us és possible, una petita trobada, un dia a les 7 de la tarda (un “vespreig”, que es diu ara), amb la Míriam, la Sònia, el Conrad, el Xavi, l’Artur, i amb el Jaume Maeso, a la seva fantàstica seu dels Minyons, al carrer dels Àngels, i prendre alguna coseta i parlar entre nosaltres. I així, poder crear un petit vincle d’amistat juntament amb vosaltres, a més de celebrar-ho, com ja va proposar-ho l’Artur en l’animada xerrada a la plaça de la Torre del Palau.
Moltíssimes gràcies i us dic que encara estic emocionada!