Una frase que em va ajudar a pensar quan la vaig sentir. Realment la vida és un gran soroll que ens rescata del silenci anterior i del que vindrà al final.
És un soroll impregnat d’energia, d’acció creativa, de força emprenedora que obre portes a la intel·ligència amb emocions que ens genera un gran benestar.
Però també hi ha importants sorolls angoixants.
Darrerament, en sentim molts, d’aquests sorolls, sorolls de bombes que maten, que generen crits de desesperació, sorolls de nens que es queden orfes, que es moren de fam per la negació perversa d’aliments dels seus assassins.
La covardia també fa soroll, és la que instal·la la passivitat reactiva dels països anomenant lliures, però que, de fet, són esclaus dels seus egoismes i que no ha sabut donar força a la solidaritat, i la denuncia sense pal·liatius contra la impunitat escandalosa dels que destrueixen vides sense escrúpol amb l’obsessió de consolidar el seu poder dominador intentant apropiar-se del que les armes han conquerit.
I s’afegeix a aquesta escalada de sorolls pertorbadors els que fa esclatar de manera grotesca i neuròtica el president dels EUA, Donald Trump, prepotent, narcisista, que utilitza egoistament els potents recursos i poder d’influència internacional.
Amb un ego embogit per aquest domini, intenta tensar i desestabilitzar les economies dels països amb els quals manté relacions comercials.
eI també d’aquesta posició d’autoritat, ha decidit destruir estructures socials del seu propi país, com per exemple la cancel·lació del Departament de Salut i Serveis Humans, que perjudica milers de ciutadans i que ha suposat l’acomiadament de més de 200 funcionaris. Soroll ensordidor que s’ha de sentir en tot el país.
També es venja de les universitats de més prestigi del seu país, la de Harvard, per no haver admès el seu fill, que té un perfil genètic d’autisme.
Darrerament, s’ha obert un altre gran soroll amb l’enfrontament, segurament temporal perquè es necessiten, entre Donald Trump i Elon Musk per la dissonància d’interessos de cadascun.
Respecte a Europa, creix el soroll de les dretes amb el qual tots sabem el que això pot comportar en l’equilibri de drets. I què puc dir que no sapiguem tots dels líders polítics del nostre país, obsessionats exclusivament a defensar els seus interessos i els dels seus seguidors.
Hem observat que des de fa temps han convertit el Parlament en un ring de boxa, una lluita desmesurada un per abatre l’altre i aquest lluitant per no ser vençut.
El projecte de construir un país pròsper orientat a afrontar els desafiaments del futur no té cabuda en aquest combat, no entra en les seves prioritats. Està subordinat a l’assoliment dels seus objectius d’entrar o mantenir el poder.
Sortosament, sabem que els éssers humans estem emparats per una dotació genètica generadora d’energia rica de continguts, tenim una ment privilegiada amb una intel·ligència que ens permet saber pensar i aprendre. Tenim una bona capacitat cognitiva per analitzar el que passa, com ens afecta i com procedir.
Haurem de fer-ne ús introduint aliances de talents que ens rescatin d’aquesta mediocritat de lideratges polítics.
Mentre es desenvolupa tot això, nosaltres hem de saber crear xarxes d’aprenentatge, de suport mutu per guanyar qualitat de vida. I per fer-ho possible hem d’eliminar això, hem d’identificar alguns petits sorolls negatius que es filtren en la nostra ment i dificulten gaudir amb més plenitud i benestar el temps que vivim.
Són sorolls que ressonen en el nostre món emocional intern. Pot ser, per exemple, el soroll de la soledat generadora de tristesa. I ansietat que desactiva energia positiva.
Un altre dels sorolls que ens pot afeblir és el trencament problemàtic dels vincles familiar amb fills pel mig, especialment si no és gestionat amb la maduresa necessària.
I altres sorolls que cadascú sap. Hem de procurar ser capaços d’encarar aquest soroll negatiu que ens col·lapsa i orientar la nostra energia mental cap a la creació de noves experiències inspirades en l’amor, en l’amistat, en relacions socials positives, fent equip, enriquint-nos mútuament amb el millor de cadascú. I això genera força mental i ens capacitarà per a gestions saludablement, les successives realitats que l’evolució ens portarà.
Intentem també expulsar emocions tòxiques com l’odi, el rancor, l’enveja, les males crítiques. Són barreres que limiten el nostre potencial de desenvolupament i de fer assequible la bona qualitat de vida a la qual tenim dret.
I, finalment, intentem que quan arribi l’últim silenci que marcarà el final de la nostra existència, puguem deixar records compartits rics de continguts que continuïn estimulant bons sorolls en aquells que han format el nostre nucli més íntim de relació.