Cal celebrar l’enduriment de les sancions per incivisme que proposa la nova Ordenança de Convivència municipal i que, si tot va bé, entrarà en vigor d’aquí a un parell de setmanes.
Però queden dues qüestions pendents: com ho farem saber, i com ho farem complir.
Que el govern municipal està decidit a posar ordre als comportaments incívics està fora de dubte. Ja vaig parlar de la recent campanya Cuidem Terrassa, de la qual aquest nou règim de sancions és una prolongació necessària i destinada als qui no la cuiden ni estimen. I és un encert que, en el mateix paquet, s’inclogui des de l’absentisme escolar, passant per allò que ara en diem “delictes d’odi” racial, xenòfob o homòfob -entre les quals vull creure que també s’hi comptaran les conductes o expressions catalanòfobes-, fins a deixar trastos al carrer o escopir-hi. Vull dir que és bo que es tingui aquesta visió global i transversal del que són unes conductes incíviques que se salten els deures d’uns i vulneren els drets bàsics del conjunt dels ciutadans.
Ara bé, un cop l’ordenança estigui en vigor, el primer obstacle amb què ens trobarem és el de fer-la conèixer al conjunt dels terrassencs. Als pobles petits, abans sortia una persona amb una botzina i, situada a la plaça Major, informava tothom del que calia saber. Encara hi ha alguna població en què l’Ajuntament té instal·lats uns altaveus des d’on pot informar tot el veïnat. Però, i en una ciutat de 230.000 habitants? D’acord: hi ha el Diari de Terrassa, hi ha els digitals, la ràdio i la televisió municipal, les xarxes socials... Però n’hi ha prou? No, perquè és fàcil sospitar que els que més s’informen de la com va la ciutat no són els qui més necessitarien conèixer les noves ordenances.
El problema, doncs, és com arribar als dels patinets, als qui escupen a terra o als pares dels fills absentistes. No sé si no caldria tornar a sistemes més antics, com repartir uns tríptics en paper, casa per casa. O enviar-los a cada persona censada, sabent que no arribarà als no censats o que en alguns casos a l’adreça formal no s’hi trobarà l’interessat. Un altre camí fàcil seria anar a demanar a les escoles que ho expliquin als alumnes, o que ho deixin explicar a la policia, o a informadors preparats. Però ja les tenim molt col·lapsades de feina. A més, aquesta no és una dificultat global. Per exemple: poca gent que va amb patinet sap que des del 30 de gener ha de contractar obligatòriament una assegurança de responsabilitat civil. I tot un govern d’Espanya, per les dades que han donat aquesta setmana, tampoc no se’n surt de fer-ho saber.
I llavors hi ha la segona qüestió pendent: el com es farà complir l’ordenança. No sembla viable posar policia a vigilar qui escup a terra, oi? Ni ha de ser fàcil controlar qui deixa matalassos al carrer, si no es posen càmeres -ni que sigui aleatòriament i transitòriament- a prop dels contenidors. En aquest sentit, crec que cal la col·laboració activa dels mateixos terrassencs advertint els incomplidors del seu comportament incívic. Si pot ser, amb bones formes, per no prendre mal. Vull dir que no és raonable comptar només amb l’administració pública. El civisme ha de ser un compromís en què també -i potser principalment- participi tota la ciutadania, totes les organitzacions socials que tenen socis. Caldria aprofitar els actes de cultura popular al carrer. Demanar la col·laboració activa dels centres cívics i esportius, de les associacions de famílies i de veïns, dels teatres, auditoris i centres culturals. Implicar-hi els supermercats. Caldria una acció conjunta, intensiva i coordinada de difusió de les ordenances, amb un seguiment actiu del seu compliment. No pot ser només una qüestió policial. Només ens en sortirem si entenem que el civisme també implica comprometre’s activament a favor del civisme.