Els dies internacionals, designats per l’ONU, que hem commemorat a Terrassa se celebren per sensibilitzar totes les persones, conscienciar-les sobre problemes globals pendents i mobilitzar la voluntat política i els recursos dels governs per actuar.
Basats en aquests objectius, commemorem el Dia Internacional de la Dona, amb el lema “Les dones i els conflictes armats”. Totes les activitats que figuren en el programa d’actes que ha confeccionat el Servei de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament de Terrassa i que han organitzat diferents associacions de dones de la ciutat ens fan pensar que els avenços científics i tecnològics assolits en el segle XXI, d’una banda, són extraordinaris i presagien un gran salt cap endavant en l’evolució social del món i indiquin els mitjans per resoldre els problemes materials. Però, d’altra banda, aquests avenços no són suficients, ja que els obstacles que trobem per aconseguir la igualtat de gènere encara és una assignatura pendent. Els prejudicis, les sospites i la manca d’empatia assetgen els pobles i les nacions en les seves relacions mútues, sobretot la gran discriminació que segueixen patint les dones, les nenes i els nens, sobretot, en països en greus conflictes bèl·lics, en què tot sovint els fan servir com a armes de guerra.
Les dones han quedat fora del front, però no han quedat fora del conflicte. Les dones sempre han estat a càrrec de les cures. I si tot el teixit de cures en una societat és importantíssim, en moments de guerra és vital. Quan esclata un conflicte, el rol de les dones evoluciona. Algunes participen en combats, d’altres donen suport a les faccions bel·ligerants i moltes treballen incansablement per protegir les seves comunitats. Fins i tot en circumstàncies extremes, les dones emergeixen com a poderoses agents de canvi, i desafien els rols de gènere tradicionals i treballen per la pau, i sobretot per un canvi en la cultura i la mentalitat, reemplaçant l’agressió desenfrenada per la col·laboració i la justícia.
En “La Promesa de la Pau Mundial”, una publicació feta per La Casa Universal de Justícia (òrgan de govern mundial de la Fe bahá’í), llegim: “L’emancipació de les dones, l’assoliment de la igualtat total entre els sexes, és un dels més importants requisits previs per l’establiment de la pau, encara que sigui un dels menys reconeguts. La negació d’aquesta igualtat perpetra una gran injustícia contra gran part de la població del món i provoca en els homes actituds i costums nocius que es porten des de la llar al treball, a la vida política i, finalment, al camp de les relacions internacionals. No hi ha bases morals pràctiques ni biològiques per justificar aquesta negació. Només en la mesura que les dones siguin acceptades amb plena igualtat en tots els camps del quefer humà, es crearà el clima moral i psicològic del qual pot sorgir la pau internacional”.
Si mirem el món al llarg de la història, veiem que la dona ha estat considerada inferior a l’home, i el principal mitjà per establir la plena igualtat entre els sexes és atorgar a la dona els mateixos drets que a l’home, i el més important és el dret a l’educació. La ignorància és la raó principal de la falta de desenvolupament dels pobles i la perpetuació de tota classe de perjudicis. Cap nació no podrà aconseguir l’èxit si no posa l’educació a l’abast de tots els seus ciutadans i ciutadanes.
En les escriptures de la Fe bahá’í trobem: “Hi ha principis espirituals, o allò que alguns anomenen valors humans, amb els quals és possible de trobar solucions per a qualsevol problema social. Qualsevol grup benintencionat pot elaborar solucions pràctiques per als seus problemes en un sentit general, però les bones intencions i els coneixements pràctics no solen ser suficients. El mèrit essencial del principi espiritual consisteix no solament en el fet que representa una perspectiva que està d’acord amb allò que és inherent a la naturalesa humana, sinó que també indueix a una actitud, a una dinàmica, a una voluntat, a una aspiració, que faciliten el descobriment i l’aplicació de mesures pràctiques.
Els governants i tots els que ostenten alguna autoritat tindrien més èxits en els seus esforços per resoldre els problemes si primer intentessin identificar els principis morals i espirituals en qüestió i després es deixessin guiar per ells”.