Des de Comuns Terrassa volem manifestar el nostre suport a les mobilitzacions de la comunitat educativa, que el passat 11 de febrer va sortir al carrer de manera massiva.
El sistema educatiu català arrossega un infrafinançament estructural que compromet la qualitat i l’equitat de l’educació pública. Les vagues i concentracions no són només una reivindicació laboral; són, sobretot, l’expressió d’un malestar sostingut davant la manca de recursos, de planificació i de prioritats clares per part dels diferents governs de la Generalitat. Sense una educació pública forta, els reptes que tenim al davant es traduiran en més desigualtats.
A Terrassa hem viscut de prop les conseqüències d’una manca de posicionament clar per part del govern local i del Departament d’Educació, amb el tancament de línies en escoles i instituts públics de la ciutat el passat curs. Els Comuns ens hi vam oposar clarament i vam sortir al carrer conjuntament amb la comunitat educativa i CCOO d’Educació. Tancar línies comporta un increment de ràtios i un empitjorament de la personalització de l’atenció educativa de l’alumnat. Per tant, la planificació educativa ha de respondre a criteris d’equitat i cohesió social.
Els reptes demogràfics, digitals i ecològics que tenim al davant exigeixen una ciutadania reflexiva i crítica, amb capacitat d’analitzar la informació, d’adaptar-se als canvis tecnològics i de participar activament en la vida democràtica. En aquest context, l’educació no pot continuar ocupant un lloc secundari en l’agenda política. Sense una educació pública forta, aquests reptes es traduiran en més desigualtats. Per això, cal deixar de tractar l’educació com una partida ajustable del pressupost i assumir-la com una inversió estratègica de país, amb una planificació política a llarg termini.
Per a Comuns Terrassa, l’educació és ecosistema en què intervenen diferents agents socials com escoles, famílies, serveis socials i entitats culturals, esportives i de lleure. En conseqüència, les polítiques educatives han de reconèixer aquesta dimensió comunitària i augmentar els recursos perquè cap infant o jove quedi desatès per raons econòmiques o socials.
En aquest marc, els Comuns hem impulsat l’ampliació de les beques menjador fins a 100.000 ajuts. En el marc dels acords pressupostaris al Parlament de Catalunya. Aquesta mesura pot beneficiar prop d’un 30% de l’alumnat en situació de vulnerabilitat. Garantir l’accés al menjador escolar no és només una política social és una condició bàsica perquè l’atenció socioeducativa es desenvolupi en igualtat d’oportunitats.
Tanmateix, les correccions pressupostàries puntuals i parcials són insuficients. El professorat fa anys que denuncia la manca de recursos, l’augment de les càrregues i la dificultat per atendre adequadament la diversitat a les aules. Les mobilitzacions interpel·len directament al govern de la Generalitat perquè assumeixin que el sistema educatiu necessita estabilitat pressupostària i compromisos a llarg termini.
Considerem clau la Iniciativa Legislativa Popular que proposa destinar el 6% del PIB català a educació, impulsada per Comissions Obreres de Catalunya conjuntament amb altres entitats socials i educatives. Assolir aquest 6% significa garantir plantilles suficients, reduir ràtios, assegurar estabilitat laboral i disposar de recursos materials adequats. Els Comuns hem donat suport a aquesta iniciativa perquè entenem que, sense un finançament sostingut, no hi ha millora possible del nostre sistema educatiu.
Situar l’educació al centre implica escoltar els centres educatius, els professionals i les famílies, i incorporar les seves aportacions a la presa de decisions. Per a Comuns Terrassa, és clau reforçar les AFA, els consells escolars i el Consell de Formació Professional municipal com a espais de participació democràtica i cohesió social.
Defensem una escola pública amb recursos, quan retallen i externalitzen serveis educatius, augmenten les desigualtats socials, la precarietat laborals del personal educatiu com les vetlladores i monitores de lleure, es consoliden dinàmiques de segregació que afecten especialment els barris amb més vulnerabilitat social.
En definitiva, es tracta d’una qüestió de model de ciutat i de país. Si volem una Terrassa capaç d’afrontar els canvis socials i econòmics dels pròxims anys, necessitem una educació pública de qualitat, democràtica i catalana. Això requereix compromís polític, recursos suficients i voluntat de treball conjunt amb la comunitat educativa.
Les mobilitzacions del personal educatiu són una responsabilitat col·lectiva. Donar-hi suport forma part del nostre compromís amb la defensa dels serveis públics, reduir les desigualtats i garantir que tots els infants i joves tinguin igualtat d’oportunitats. Aquesta és la base per construir una ciutat cohesionada, igualitària que no deixi ningú enrere.