El dissabte 26 de setembre, la Comunitat Bahá’í de Terrassa, com cada any, va commemorar el Dia Internacional de la Pau.
L’acte compta amb la col·laboració del Consell Interreligiós de la ciutat, nenes i nens del projecte L’educació millora el món, coordinat pel Grup de Dones Baháí, i l’Agueda i la Irina Garcia que aporten la part musical a l’acte.
Els bahá’í considerem que, tard o d’hora, la pau mundial és inevitable. Tenim la possibilitat d’unir-nos de forma voluntària i establir relacions pacífiques entre tots els pobles i les nacions; o podem lliurar guerres destructives i devastadores, i d’aquesta manera ser conduïts, exhausts i esgotats i derrotats, cap a una unificació forçada i obligada per la necessitat imperant.
La pau arribarà a la humanitat, va escriure Bahá’u’lláh (fundador de la Fe bahá’í), quan: “Aquestes lluites sense objecte, aquestes guerres desastroses desapareixeran i la ‘Més Gran pau’ regnarà. No obstant això, veiem els vostres governants dissipant els seus diners més en mitjans de destrucció de la raça humana que en allò que proporcionaria felicitat a la humanitat… Aquestes lluites, aquest vessament de sang i aquesta discòrdia cessaran i tots els homes seran com a membres d’una sola família. … Que cap ésser humà es gloriï que estima la seva pàtria; que més aviat es gloriï que estima el món sencer”.
A partir d’aquest extens i històricament fonamentat enfocament de la pau mundial, els bahá’í de tot el món han arribat a diverses conclusions i fites en el seu afany per construir la pau. Es va lliurar gran part d’aquesta saviesa acumulada als líders del món el 1985, quan la Casa Universal de Justícia, òrgan rector de La comunitat bahá’í mundial, va emetre una declaració titulada “La promesa de la pau mundial”. En el primer paràgraf d’aquesta declaració trobem: “Per primera vegada a la història es pot contemplar el planeta sencer, amb tota la seva gran varietat de pobles, en una sola perspectiva. La pau del món no és només possible, sinó també inevitable. La pròxima etapa en l’evolució d’aquest planeta”.
Citant el teòleg i filòsof Pierre Teilhard de Chardin al seu llibre ‘El futur de l’home’, la Casa Universal de Justícia va assenyalar una de les idees centrals i un ideal bahá’í “que la humanitat, així com cada ésser humà a títol individual, passa per un procés gradual de maduració. És a dir que, com a espècie, evolucionem des d’una etapa de desenvolupament espiritual a la següent”. I ara ha arribat l’hora que el camí evolutiu de la humanitat arribi a la unitat mundial i la pau universal.
Però una gran barrera conceptual interromp el nostre pas, s’ha desenvolupat una contradicció paralitzant als esdeveniments humans. D’una banda, persones de totes les nacions proclama no només la seva bona disposició, sinó també el seu anhel de pau i concòrdia perquè desapareguin els temors urgents que turmenten la seva vida diària. I, d’altra banda, s’accepta de conformitat amb la tesi que els éssers humans són incorregiblement egoistes i agressius i, per tant, incapaços de construir un sistema social que sigui alhora progressista i pacífic, dinàmic i harmònic. Malgrat aquest pensament, trobem que milions de persones en el món estan treballant per aconseguir un món en el qual s’imposi la pau, però sempre basat en la cooperació i reciprocitat.
Així doncs, volem transmetre, que si l’enorme energia dissipada i malbaratada en la guerra, sigui econòmica o política, es dediqués a fins que ampliïn l’abast de la invenció humana i el desenvolupament tècnic, a l’augment de la productivitat de la humanitat, a l’exterminació de les malalties, a l’ampliació de la investigació científica, a elevar el nivell de la salut física, a la prolongació de la vida humana i a l’avenç de qualsevol altre aspecte que pugui estimular la vida intel·lectual, moral i espiritual de tota la raça humana, aconseguiríem gaudir d’un món més unit.
Per tant, amb aquests objectius tan amplis, val la pena dedicar considerable esforç a un enfocament de tan llarg abast per arribar a l’arrel dels problemes socials, econòmics i polítics del món, problemes que deriven d’una condició de desunió, i que continuarà sense solució —estem convençuts— mentre no s’estableixi la unitat. Ja que a mesura que s’aconsegueixin condicions de cooperació i unitat, reemplaçaran les forces divisionistes i destructives deslligades, conscientment o inconscientment, per individus i governs, obstacles que impedeixen la realització de les aspiracions antigues, de tots els pobles per gaudir del ple desenvolupament econòmic i social en una societat mundial unida.