Res atura la Fira Modernista. Ni tan sols que les dues joies de la corona, la Masia Freixa i el MNACTEC, estiguin tancades per obres. Tampoc la pluja, que com cada any va voler tenir protagonisme dissabte a la tarda. Els carrers s’omplen a la Festa Major de la primavera terrassenca. Però amb el valor afegit que té recordar el patrimoni i els vestits de principis del 1900. Un costum que impregna tots els terrassencs i que atreu molts visitants. En aquest gran escenari que és la Terrassa del 1900, els actors que són molts ciutadans de forma voluntària fan que la immersió sigui de veritat. Aquesta autenticitat fa que cada any tingui tant d’èxit la Fira Modernista. Potser es podria valorar la incorporació d’alguns elements nous. Però l’esdeveniment està molt consolidat i és justament el que la gent espera quan visita la ciutat. Semblava que no havia de fer-ho, però Alexandre de Riquer va donar molt de joc. La música encara en donarà més l’any vinent.