Molt sovint quedo parat per la lleugeresa amb què es parla d’immigració per part d’articulistes, opinadors i tertulians en qualsevol mitjà de comunicació, sense prèviament haver contrastat mínimament les informacions.
Es donen per bones actuacions i situacions que no són certes o només parcialment, de manera que qui les escolta s’emporta idees molt diferents de la realitat. Això fa créixer la desconfiança o la por davant futurs imaginaris que no tenen cap fonament.
La realitat és la que és, i implica necessàriament encaixar les actuals i futures onades d’immigrants, a semblança de com es va fer en els anys seixanta o setanta. És cert que en aquells moments la immigració provenia d’altres regions i era més fàcil d’assimilar perquè canviava la llengua i alguns costums, però no elements històrics com la religió, vestimenta, gastronomia, ni costums i tradicions compartides.
Per tant, queda clar que ara les arribades són de persones de terres més llunyanes, amb diferències notables respecte de les nostres arrels i costums, però d’aquí a de vint o trenta anys ens ho mirarem amb la fredor i tranquil·litat amb què ara parlem de les d’aquells anys. Qui no té un amic, familiar, parent o company de treball nascut en altres regions? Qui no té una parella o parelles de fills o familiars directes que no provinguin de les zones tradicionals de migració?
Ja no són novetat ni problema aquestes barreges de procedències, usos i costums, i fins i tot de llengua. S’han acollit i assimilat sense més problemes ni conflictes. Formen part del nostre paisatge quotidià. Doncs bé, ja estem veient situacions similars amb persones de procedències més llunyanes. Segur que si hi pensem una mica, ja podríem donar noms de persones que s’han emparentat amb les més diverses i estrambòtiques procedències.
Personalment, conec aquesta diversitat i es porta bé combinant multitud d’adaptacions de tota mena fins a arribar a un bon equilibri de convivència. La diversitat no s’ha convertit en problema perquè se li ha buscat solució, i el que és més important s’ha trobat.
No hi ha res de nou en les noves onades d’immigració si no és que algunes ens arriben en condicions molt precàries. Però totes, són causades per la necessitat de fugir de guerres o conflictes o per necessitat econòmica. Venen, doncs, a treballar per poder enviar diners a casa i algun dia poder fer venir una part de la família, per fer vida aquí, per sempre més. Altres podran retornar si a casa seva les coses han canviat tant, per oferir bones esperances de vida.
I d’aquí que tothom vingui en to de pau i tranquil·litat i no vulgui causar cap enrenou. Només uns pocs poden quedar fora de la llei i l’ordre per causes diverses. Són els que han de ser apartats perquè no destorbin els altres. Aquests pocs no poden embrutar la trajectòria de tots els altres, i això és el que ha de quedar clar en tots els fòrums en què es debat sobre immigració. Mai es pot prendre una part pel tot, sobretot perquè estem parlant de casos molt aïllats que tenen solució. És aquí on intervé la seguretat i la justícia, a les quals hem de demanar més eficàcia i celeritat, però no contaminem aquest debat amb altres que no hi tenen res a veure.