Això del franquisme/feixisme és com un tremend malson impossible d’eliminar. Primer van ser els 42 anys de dictadura assassina. Després vivim una transició potinera que va deixar intacte l’aparell repressiu policial i judicial per a aquesta pseudodemocràcia. Es va signar una constitució que només ha servit com a còmplice per als assassins de Franco.
Es va establir una estructura territorial de “cafè per a tots” en què només ha servit perquè sobrevisquin els franquistes/feixistes en els seus territoris de l’Espanya buida, donant majories que ara utilitzen per robar-nos els drets conquistats en aquests 48 anys de pseudodemocràcia.
Al final, només ens queda part del poder polític, i ja s’estan cuidant a destruir-lo cada dia amb les seves campanyes difamatòries, i amb la corrupció que torna a destapar-se en el marc del PP i del PSOE. El que no ens imaginàvem és que es pogués revertir els acords des del Govern Central, sense que el poder legislatiu ho impedís.
Els acords polítics que hi ha a les comunitats autònomes de Madrid, Extremadura, Aragó, Castella i Lleó, Múrcia, País Valencià, Balears i Andalusia s’estan produint amb la pèrdua de drets ciutadans vigents, pels vots a PP i Vox. L’eix d’aquests acords se centra en els següents temaris de govern: derogació de la llei de memòria democràtica, que se substitueix per una altra fal·làcia de Llei de la concòrdia. Aquesta modificació l’assumeixen els ciutadans que no van conèixer el franquisme i que no els el van explicar en democràcia. Els partits democràtics es “van oblidar” d’incloure-ho en els plans educatius. Una altra de les conseqüències és que tornen a restituir elements de simbologia franquista, carrers i plaques rememoratives recordant colpistes i assassins.
La lluita contra la violència masclista s’està perdent per dos motius, un és que s’està desmuntant tot el pla de protecció que s’havia establert, i un altre és per eliminar-lo dels pressupostos dels governs regionals. El negacionisme de Vox en aquest tema a més és un dels motius que està portant una part dels joves a abraçar l’alternativa de Vox.
El moviment LGTBIQ+ és abandonat des dels poders públics de dretes, sense subvencions, i la seva expressió pública és callada amb la desatenció pública.
La defensa del català (emparat en la constitució) és negada al País Valencià i Balears amb mesures regressives i abandó de finançament. A València a més s’han acordat mesures que van en contra del català i l’aragonès.
La defensa dels animals (animalistes) és abandonat a les comunitats assenyalades per potenciar la tauromàquia, que desgraciadament l’han convertit en un representant cultural d’Espanya, i la Comunitat de Madrid és la més generosa, amb 7,2 milions d’euros en detriment de partides socials d’ajudes. En general, s’ha incrementat aquest concepte un 30% en aquestes comunitats, que afecta les beques menjador per a nens en exclusió social.
També es despenalitzen les pseudoteràpies de conversió sexual per a persones LGTBIQ+. Mesura totalment prohibida pels professionals de la salut mental. Una altra aberració més d’aquests malalts mentals feixistes.
Les ajudes per a la cooperació i el desenvolupament o per a activitats de perfil cultural han sofert retallades significatives. S’ha cancel·lat un conveni per finançar la càtedra de Cooperació per al Desenvolupament amb la Universitat de Saragossa.
Feijóo i Abascal també es van posar d’acord per rebutjar iniciatives com la reducció de la jornada laboral o la regulació dels lloguers de temporada.
Pel que fa a la política municipal, les polítiques de PP i Vox als 97 municipis on governen junts afecten la censura cultural, mocions antiavortament i criminalització del burca. Vox sol quedar-se amb les regidories de Seguretat Ciutadana, Família o Cultura. Els dos partits van impulsar mesures com la retirada de beneficis a les bosses públiques d’ocupació per a les víctimes de violència masclista, la negativa a comprar llibres en llengües cooficials per als espais municipals i l’eliminació dels carrils bici o de les vies per a l’autobús. El PP i Vox van impulsar aquesta setmana una moció antiavortament a Elx.
La situació canvia en funció de la grandària dels municipis. El PP i Vox estan al capdavant de vint localitats de més de 50.000 habitants, com València, Valladolid, Toledo, Guadalajara, Castelló de la Plana, Oriola, Mijas, Aranjuez, Lorca o Alcalá de Henares. Els dos partits també governen en ajuntaments al voltant de l’Espanya buidada, com Jaca (Osca), Alfambra (Terol), Chercos (Almeria), Aguilafuente (Segòvia), La Grossa (Càceres) o Pereruela (Zamora).
El que es repeteix en gairebé tots ells és el repartiment de funcions: Vox sol quedar-se amb les competències en Família, Cultura, Medi Ambient, Turisme, Joventut i Infància, Urbanisme, Seguretat Ciutadana.
La censura d’obres de teatre i la negació de la violència masclista. Canvia de nom els departaments amb variants com a “Festejos Taurins”, “Assumptes Religiosos”, “Interculturalitat”, “Caça”, “Urbanitzacions”, “Ciutadans Estrangers” o “Règim Interior”, tot això en poblacions que rares vegades superen els 10.000 habitants. El control dels serveis policials i d’emergències, la supervisió de l’agenda cultural i les polítiques lingüístiques.
El Govern va acordar la retirada del monument de Sa Feixina de Palma, construït en homenatge a les víctimes franquistes del creuer Balears, vaixell de l’Armada que es va posar a les ordres del bàndol feixista. Ho va fer al·legant que és contrari a la Memòria Democràtica. L’Ajuntament de Palma –amb el sí de PP i Vox– va decidir modificar el pla d’ordenació urbana per donar-li protecció patrimonial al monòlit i evitar la seva ensulsiada. Aquesta acció és totalment humiliant per a una part d’espanyols.
El retrocés ideològic, de llibertats i cultural és enorme. L’actitud davant la llei de la Memòria Democràtica és una humiliació per a la majoria d’espanyols, encara que d’aquesta majoria hi ha solament una minoria conscient, la resta segueix sota l’amnèsia cerebral del franquisme. Aquesta és la nostra feblesa, i això ens fa febles davant els feixistes de Vox. Ara ja anem tard, molt tard, ja no podem recuperar el terreny que hem perdut per la nostra pròpia actitud passiva. Hem perdut dues o tres generacions de ciutadans que es necessiten per assegurar la continuïtat del marc democràtic que hauríem de tenir.
La meva dignitat m’impedeix tirar la tovallola, per la qual cosa continuo entossudit a minvar el sistema el necessari per canviar l’equilibri a favor de la majoria social, però aquesta passivitat de la majoria/minoria és un mur molt difícil de superar. Deixem de cantar victòria perquè fer-ho amb el feixisme dins de casa és la irresponsabilitat més gran que podem cometre. Només hi ha una cosa a fer, sortir al carrer a defensar la memòria dels 2 o 3 milions d’espanyols que els va suposar deixar-ho tot per a salvar la vida, 150.000 van ser assassinats, i que no ha estat reconeguda per l’Estat espanyol, per la qual cosa aquest Estat no es mereix ser reconegut com a democràcia.
Només amb un canvi de règim serà possible iniciar un nou procés constituent depurant els vestigis del franquisme que perduren, i reforçant culturalment als nostres joves perquè el cant de sirena del feixisme es perdi en les nebuloses de l’oblit. Obriu d’una punyetera vegada els ulls i reaccionar combativament.