Tres anys després d’iniciar el seu polèmic servei, Terrassa torna a prorrogar el contracte dels menjadors escolars a Mediterránea de Catering, una multinacional propietat d’un fons d’inversió.
Mentre moltes famílies continuen denunciant mancances en el servei, l’Ajuntament consolida un model que continua posant les empreses per davant de les necessitats dels infants. El 17 de febrer del 2023, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic adjudicava el servei de menjadors escolars de Terrassa a Mediterránea de Catering. Aquell mateix any, en plena campanya de les eleccions municipals que vaig viure en primera persona, la municipalització dels menjadors escolars apareixia als programes de diverses forces polítiques de la ciutat. Es parlava de recuperar el control públic d’un servei essencial, de garantir una alimentació de qualitat, de dignificar les condicions laborals de les treballadores i d’entendre el temps de migdia com un espai educatiu més. Tres anys després, la realitat és ben diferent.
El servei continua en mans de Mediterránea de Catering, una empresa controlada pel fons d’inversió Portobello Capital. I això no és un detall menor: quan darrere d’un servei tan important hi ha un fons d’inversió (voltor), l’objectiu principal no és educatiu ni social. L’objectiu és obtenir els màxims beneficis possibles.
Avui dia, quatre grans multinacionals es reparteixen més de la meitat dels menjadors escolars de l’Estat espanyol i mouen centenars de milions d’euros cada any. L’alimentació dels nostres fills i filles s’ha convertit en un negoci molt rendible i, massa sovint, es parla dels infants com si fossin números i dels menjadors escolars com si fossin un mercat més.
Des de la CUP, a principis del 2023, en un comunicat, ja vam alertar d’aquesta situació quan es va adjudicar el contracte. També vam denunciar els antecedents de Mediterránea de Catering, una empresa que acumula un reguitzell de queixes i reclamacions en diferents territoris.
A Navarra, per exemple, va rebre milers de denúncies relacionades amb la qualitat del menjar als hospitals, fins al punt que el govern va acabar rescindint el contracte i recuperant la gestió pública del servei.
Però les reclamacions a la nostra ciutat no són cap novetat. Des de l’arribada de Mediterránea de Catering el curs 2023-2024, moltes famílies han denunciat reiteradament racions insuficients, així com problemes amb la qualitat dels àpats i la gestió dels menús especials. Entitats com la plataforma d’AFA de l’escola pública de Terrassa La Pepeta ja advertien aleshores que les mancances anaven més enllà del menjar i reclamaven més control públic i un model de menjador amb una veritable funció educativa.
Però aquí, a Terrassa, tots els partits de dins l’Ajuntament han preferit mirar cap a una altra banda. Malgrat les contínues queixes expressades l’any passat, el govern municipal, format per Tot per Terrassa i Junts per Catalunya, amb el suport del Partit dels Socialistes de Catalunya, ja va decidir prorrogar el contracte. Esquerra Republicana de Catalunya, el Partit Popular i Vox es van abstenir. La justificació era que el servei era “satisfactori”.
I ara, un any després, tornem a fer exactament el mateix: una nova pròrroga.
Mentrestant, els polítics continuen omplint-se la boca parlant de la infància, de l’educació i de la igualtat d’oportunitats, però la realitat és una altra. Malauradament, cada vegada hi ha més famílies que arriben amb dificultats a final de mes i, per a molts infants, el menjador escolar s’ha convertit en l’àpat més complet i equilibrat del dia. Per això, quan parlem dels menjadors escolars, no estem parlant només d’un servei, sinó d’una necessitat bàsica per a moltes famílies de la ciutat.
Els menjadors escolars no haurien de ser un negoci, sinó un dret, i els drets no s’haurien d’anar prorrogant any rere any en mans d’empreses privades. Al cap i a la fi, cada pròrroga també és una manera de decidir quin futur volem. Al final, darrere de tots aquests contractes hi ha infants, famílies i treballadores. Perquè cuidar els menjadors escolars també és cuidar la ciutat i, sobretot, cuidar els nens i les nenes que cada dia s’asseuen a taula.