El Casal de la Dona de Terrassa va néixer d’una necessitat compartida: disposar d’un espai on les dones poguessin trobar-se, intercanviar experiències, formar-se i rebre atenció i assessorament. Constituïda el 1985, l’associació és fruit de la trajectòria del moviment feminista terrassenc organitzat des de finals dels anys setanta per defensar els drets de les dones.
Les vocalies de dones de Ca n’Anglada i Sant Llorenç, juntament amb les dones del Departament de la Dona de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, van impulsar la Coordinadora Feminista de Terrassa el 1977. Més endavant, s’hi van sumar la Secretaria de la Dona de CCOO i el Grup de Dones, format per dones de diversos àmbits. La voluntat d’unir esforços va fer evident la necessitat d’un local propi. Després de les converses amb l’Ajuntament iniciades el 1984, l’associació va rebre un espai municipal al carrer de Galileu, 119, inaugurat el març del 1986 amb actes culturals i festius. L’escriptora Marta Pessarrodona i la feminista Manola Rodríguez van protagonitzar el primer acte.
Des dels inicis, el Casal va combinar les activitats culturals i formatives amb l’assessorament laboral i legal i l’atenció a dones que patien violència masclista. Amb la creació de la Regidoria de la Dona, el 1991, l’Ajuntament va assumir aquesta darrera funció. El Casal, però, va mantenir el compromís amb les reivindicacions feministes i la política municipal, participant en el Consell Municipal de la Dona i la Coordinadora dels Grups de Dones de Terrassa. També va contribuir al Pla Municipal per a la Igualtat d’Oportunitats de les Dones (1997) i al protocol d’atenció a les dones víctimes de violència de gènere (2002).
La reivindicació del 8 de març, la lluita contra les violències masclistes i la demanda d’una casa d’acollida per a dones maltractades al Vallès han marcat la seva trajectòria. El Casal ha participat en campanyes pel dret a l’avortament, en la Marxa Mundial de les Dones del 2000, amb representació a Nova York després de la trobada a Brussel·les, i en jornades i congressos feministes. Entre el 2002 i el 2005 va impulsar un projecte de solidaritat amb dones camperoles d’Azua, a l’Equador.
El maig del 2017, el relleu del grup coordinador va obrir una nova etapa, amb dones de diferents edats, una nova organització interna i grups de treball de comunicació, memòria històrica, formació, coeducació, teatre, coral, lectura i acompanyament als jutjats, i la col·laboració amb entitats en defensa de la sanitat pública. Aquesta empenta s’ha traduït en exposicions com Dones antifranquistes, Història Feminista i la Quitèria; publicacions sobre les regidores de la Segona República; homenatges a dones; el poemari “Elles tenen la paraula”, i obres de teatre pròpies. La coral En Veu de Dona actua el 8M i el 25N amb cançons reivindicatives.
Enguany, el Casal celebra quaranta anys de feminisme i reivindicació. La commemoració inclou una exposició, taules rodones, una manifestació, activitats amb entitats i moviments socials, la presentació del joc Qui és quina, una jornada de coeducació, la presentació del llibre dels 40 anys del Casal, entre d’altres. Un programa que recull la trajectòria de l’associació i reivindica la feina col·lectiva de totes les dones que n’han format part.