Dimarts, just abans de la Festa Major, em trobo amb un amic comerciant del centre —posem que es diu Pep. Està preocupat per l’onada de calor, però segons ell fa ja dos mesos que les temperatures són anormalment altes i això no ajuda gens les vendes.
— Podria obrir la botiga a les set de la tarda i vindria el mateix nombre de clients —em diu.
— Acabo de trucar a una clienta de Matadepera per un encàrrec, i m’ha dit que ja passarà quan deixi de fer tanta calor.
El Pep sap perfectament que soc membre del BiTer i de l’ADENC, entitats contràries a la reobertura del pàrquing del Portal de Sant Roc, i que estem recollint diners per portar el cas als tribunals.
— Teniu raó —reconeix.
— El problema dels comerços del centre no és el pàrquing, sinó la calor que fa aquí.
Sobretot —afegeixo— tenint en compte que les temperatures no es moderaran, sinó que augmentaran dia rere dia i any rere any, superant aviat els 40 °C durant dies sencers. Per sobre dels 35 °C, la vida humana ja comença a presentar seriosos problemes de funcionament normal.
Caminant, baixem a les plantes del pàrquing del Raval de Montserrat: tres plantes buides a les set de la tarda. Continuem per Unió, Plaça Vella, Plaça Nova, Progrés, Portal de Sant Roc… totes elles veritables “vitroceràmiques” que irradien calor asfixiant als vianants. Amb temperatures al voltant dels 60 °C, el Pep es treu una sabata i comprova que els peus li cremen. Totes aquestes places tenen en comú que a sota hi ha un pàrquing i a sobre uns quants arbres tipus bonsai, incapaços d’alleugerir l’efecte forn que pateix la nostra ciutat, també conegut com a efecte illa de calor.
Només quan arribem al tram de la Rambla proper al Portal de Sant Roc notem una mica de frescor, confirmada per la gran quantitat de gent asseguda a les terrasses. La diferència és clara: allà hi ha arbres de veritat.
Li explico que des del BiTer presentarem a l’Ajuntament un projecte per construir no un pàrquing com està previst, sinó un Bosc Refugi Climàtic al Portal de Sant Roc.
Aquest projecte és incompatible amb un pàrquing perquè proposem plantar entre 40 i 60 arbres que necessiten una cambra de terra de 3 a 5 metres de profunditat. Aquests arbres absorbeixen la humitat del sòl i l’evaporen per les fulles, i refreden l’aire entre 3 i 10 °C. Energèticament, un arbre adult equival a entre 5 i 10 aparells d’aire condicionat.
En conjunt, seria com instal·lar 200 aparells d’aire condicionat, però sense cap dels seus inconvenients: ni consum elèctric, ni expulsió d’aire calent, ni augment de l’efecte illa de calor.
Convertiríem una plaça immensa —avui un magatzem de calor— en un espai fresc on centenars de persones podrien refugiar-se cada dia.
Li explico que arreu d’Europa —França, Suïssa, Alemanya…— ja hi ha projectes per convertir les ciutats en espais verds per refredar-les. Fins i tot Nova York ha anunciat un pla per cobrir de verd el 30% de la seva superfície. L’objectiu és reduir al màxim la diferència de temperatura entre la ciutat i els voltants, l’anomenada illa de calor.
La pitjor conseqüència de l’illa de calor arriba a la nit: encara que la temperatura ambiental baixi, el formigó i el paviment acumulen tanta calor que poden mantenir l’ambient per sobre dels 25 o 30 °C tota la nit, i es fa impossible dormir bé.
El Pep fa un símil interessant: compara l’àrea comercial de Terrassa amb un centre comercial clàssic. La diferència és que en un centre comercial, els passadissos i escales també tenen aire condicionat. En canvi, aquí, per anar d’una botiga a una altra, has de caminar per passadissos urbans que irradien calor a 50 °C o més. I això, diu ell, és poc “comercial”.
Em pregunta quina probabilitat d’èxit té la nostra proposta. Li dic que del 100%. Potser no la farà l’actual govern, però és impossible no avançar en aquesta direcció si saps llegir el futur climàtic.
Em demana com pot fer un donatiu per la col·lecta per portar el cas als tribunals. Li dic que visiti www.biter.cat o www.adenc.cat.
Finalment, em proposa que escriguem una carta al Diari de Terrassa. Li prometo que la farem.
Aquí la tens, Pep.