Hi ha decisions que no són només diplomàtiques, sinó profundament polítiques i ètiques.
Els passos que alguns països europeus estan fent per restablir o normalitzar les seves relacions amb l’Afganistan sota control talibà, sense establir condicions fermes i verificables en matèria de drets humans, especialment els drets de les dones i les nenes, obren una pregunta que, com a dones, no podem evitar: què estem disposades a acceptar en nom de la geopolítica? Des del Casal de la Dona de Terrassa volem expressar la nostra preocupació davant aquesta deriva. Quan es parla d’aquest tipus de normalització sense que els drets humans —i especialment els drets de les dones i les nenes— siguin una condició real i verificable, el que s’està fent és obrir la porta a la legitimació d’un sistema que ha institucionalitzat la discriminació com a forma de govern, fins al punt que nombroses organitzacions internacionals el defineixen com un règim d’apartheid de gènere.
A l’Afganistan, la situació de les dones no és una suma de restriccions puntuals. És un procés sostingut d’exclusió de la vida pública. L’accés a l’educació, al treball en molts àmbits, a la mobilitat i a la participació social i política s’ha anat reduint fins a configurar un escenari en què la presència de les dones queda severament limitada. No és només una vulneració de drets individuals, sinó un model que impacta en el conjunt de la societat. En les darreres dècades, el país ha viscut períodes de canvi polític profund i una forta presència internacional que, en determinats moments, va coexistir amb processos d’obertura social. En aquest context, alguns col·lectius de dones van poder accedir a més oportunitats en l’àmbit educatiu, professional i associatiu, tot i que de manera desigual i sempre condicionada per una realitat de conflicte i inestabilitat. Amb el retorn del règim talibà, aquests espais es van veure dràsticament reduïts i moltes dones van haver de fugir, mentre d’altres continuen resistint en condicions de gran risc i repressió.
Quan això passa, no afecta només les dones afganeses. Interpel·la la credibilitat dels drets humans com a marc universal i també ens interpel·la a totes les que formem part del moviment feminista global, que no podem normalitzar cap context en què la meitat de la població queda exclosa de la vida pública.
Davant d’aquesta realitat, la pregunta que Europa no pot esquivar és quin tipus de relacions està disposada a establir amb aquest règim: si es tracta de contactes estrictament humanitaris o diplomàtics, o si s’avança cap a formes de reconeixement i normalització política sense garanties efectives. I, sobretot, quina responsabilitat assumeixen les institucions europees quan aquests moviments poden traduir-se en un debilitament de la protecció internacional de les persones que fugen de la repressió, especialment de les dones que han estat activistes, professionals o defensores dels drets humans.
Ens preocupa especialment la situació de les dones refugiades i el risc que determinades polítiques obrin la porta a retorns forçats a l’Afganistan. Per a moltes dones que han tingut un paper actiu en la vida pública, el retorn no és una opció: és tornar a un context de persecució, violència i vulneració extrema de drets.
Les dones afganeses no necessiten gestos simbòlics ni discursos ambigus. Necessiten que la comunitat internacional mantingui una posició clara i coherent: els drets no són negociables, i la protecció de les persones que fugen de la repressió no pot quedar subordinada a interessos estratègics. Des del Casal de la Dona defensem que qualsevol relació amb el règim talibà ha d’estar condicionada de manera estricta al respecte efectiu dels drets humans, que s’ha de garantir la protecció internacional de les persones refugiades i que cal donar suport real a les organitzacions de dones afganeses, tant dins com fora del país. El feminisme no és una qüestió local ni una frontera política. Quan els drets de les dones es vulneren en un lloc, el conjunt dels drets es debilita.
No volem una Europa que normalitzi la vulneració de drets per interessos estratègics o econòmics. Volem una Europa que sigui coherent amb els principis que diu defensar.
Les dones afganeses no poden quedar soles una altra vegada.