Sortir a primera hora del matí de casa per anar cap a Berga, Manresa o Barcelona suposa fer atenció a uns quants punts del recorregut, ja que el pas de fauna salvatge és molt habitual.
Tenir la major part del terme municipal ple de boscos assegura la vida i multiplicació de les espècies més habituals. I la llista és llarga, a diferència d’anys enrere en què era molt difícil topar-se amb algunes espècies. Ara no, i per això cal fer molta atenció per no atropellar-ne cap, per petita que sigui.
Les grans batudes contra la superpoblació de porcs senglars han donat bons resultats i ara ja no en trobem cada dos per tres, com era normal fa un o dos anys. El que ara trobem amb freqüència més alta són cabirols. N’hi ha un munt que s’acosten a les carreteres i poden travessar-la quan menys t’ho esperes.
A continuació, cérvols, especialment daines, que solen voltar en petits grups. Poden fer salts espectaculars per posar-se al mig de la carretera i d’aquí saltar a l’altre costat. Abans, vivien en llocs més elevats, però han anat baixant, de manera que ara en trobem una mica per tot arreu, sempre, això sí, en espais que combinin boscos i prats. Els agrada la bona herba, i per això competeixen amb el bestiar domèstic: vaques, cavalls, xais.
I si baixem de volum, podem trobar àmplia representació de conills, llebres, teixons i guilles. Fa pocs dies, a primera hora del matí, una guilla de poques setmanes es va situar al bell mig de la carretera i no hi havia manera que marxés. Va tocar parar i fer ús dels llums i el clàxon per animar-la a sortir. Situacions similars podem trobar amb els esquirols.
En fi, queda clara la multiplicació d’espècies i individus per estar atent a la carretera, en tot lloc i moment. I l’increment de presència de ciclistes i motoristes fa molt perillosa la conducció si no tenen en compte aquest factor. Molts creuen que el soroll o la velocitat seran elements clau per evitar-los, però no compten en què hi ha determinats llocs que s’han convertit en passos habituals d’aquests animals, i passen en el moment menys esperat.
Per això, s’haurien d’incrementar els senyals verticals, però sobretot ampliar les informacions en tots els mitjans de comunicació per advertir dels costums i la presència d’aquestes espècies animals, en amplis territoris del país.
Els accidents són molt habituals, i alguns amb greus conseqüències. Aquesta proliferació de fauna salvatge és fruit de tenir territoris immensos sense activitat pagesa i de no tenir depredadors naturals, malgrat la presència d’algun llop. Aleshores l’equilibri només depèn de l’acció de caça, que redueix les poblacions, però no prou per tenir les que els estudis recomanen. D’aquí que tothom qui vagi amb vehicle, de dues o quatre rodes, ha de canviar de xip tan bon punt entri en carreteres o vies rurals. El perill està present arreu. Toca emprar la prudència i l’alerta permanent.