Hi ha una dita anglesa que diu: “Preocupar-se és com seure en un balancí. Et manté ocupat, però no et porta enlloc”. I no sé si és per la feina a la qual em dedico que estic constantment relacionant-me amb persones que fan de la seva vida una preocupació.
Preocupar-se és un patró de pensaments automàtics que es disparen davant de situacions percebudes com a amenaçadores, reals o imaginàries. Comença amb un desencadenant, una espurna d’inquietud que activa la maquinària cerebral del temor. A partir d’aquí, la ment se submergeix en un mar d’hipòtesis catastròfiques, anticipant el pitjor escenari i desencadenant emocions intenses. És bo saber que el nostre cervell no distingeix entre l’origen imaginari o real dels successos, és a dir, que serà igual si allò que ens pertorba està recolzat per ser una cosa possible o no, el cervell ho interpreta com un perill verdader i es posa en alerta, i inicia la preocupació. També sabem que més d’un 95% de les coses que ens alerten no es produeixen mai i que acaben sent meres il·lusions, pors i temeritats que nosaltres fabriquem.
De fet, el cicle de la preocupació necessita quelcom que ho desencadeni. Pot ser una experiència traumàtica passada, la por del rebuig, la incertesa del futur o fins i tot l’estrès quotidià. Cada persona té els seus desencadenants que activen el circuit de la preocupació. Identificar-los és el primer pas per trencar aquest cicle i començar a recuperar el control dels nostres pensaments. Gaudir de la vida estrictament voldrà dir això. Ser capaços de controlar els nostres pensaments defugint del bucle automàtic i repetitiu de la preocupació i el turment i treballar la consciència plena, observant i acollint els nostres pensaments sense deixar-nos arrossegar per ells. La reflexió, el canvi d’enfocament i l’acceptació de les circumstàncies són eines poderoses per desactivar l’ansietat i aturar el cicle de la preocupació abans que es converteixi en una espiral fora de control.
Gaudir de la vida és donar sentit a totes les coses que ens arriben, siguin bones o dolentes, i mostrar intensitat, passió i alegria per potenciar les que ens fan feliços i encaixar, acceptar i saber superar aquelles que són més doloroses. La nostra fortalesa mental per adaptar-nos a les pujades i baixades que la vida ens oferirà és clau per trobar aquest nivell d’equilibri i benestar que necessitem per saber-la fruir. De vegades aquesta temperància no és fàcil d’assolir i cal buscar ajuda en l’acompanyament per assolir una nova mirada a com ens estem plantejant les coses.
La primera cosa que pregunto a les persones que venen a la meva consulta és què volen fer amb les seves vides. La majoria de les respostes acaben en la resposta: ser més feliços. Aquí és on ja puc començar a treballar perquè la felicitat no pot ser mai un objectiu de vida, ha de ser la conseqüència de com vivim les coses que ens passen. Gaudir de la vida és una decisió que prenem malgrat les circumstàncies, que de vegades poden ser millor que d’altres. Un ciclista no es queixa quan la carretera està plena de forats, senzillament s’adapta per gaudir de la seva cursa. Doncs d’això es tracta. Molta gent es passa la vida intentant modificar les circumstàncies, volent treballar més, guanyar més diners, tenir més propietats i no són més feliços que els que gaudeixen cada dia del que tenen, sense tantes pretensions i també sense tantes preocupacions.
Doneu-li un parell de voltes en aquesta reflexió: gaudiu de la vida, té data de venciment, es diu mort i pot arribar en qualsevol moment.