“El món no està en perill per les males persones sinó per aquelles que permeten la maldat”, Albert Einstein (1879-1955), científic alemany nacionalitzat estatunidenc. Hi ha massa persones que permeten la maldat, o que els sembla que “no n’hi ha per a tant”.
Cada dia se’m fa més difícil llegir la premsa o veure les notícies. Em passa a mi i molta gent del meu entorn reconeix que també. Cada titular, sigui escrit o televisiu, és guerra, morts, massacres, destrucció, per activa o per passiva. Israel contra Palestina, Líbia, ara l’Iran, i tot amb el vistiplau d’en Chuky el gran, el ninot diabòlic. “El ninot diabòlic” és una pel·lícula de terror estatunidenca dirigida per Tom Holland, estrenada l’any 1988, i és qui posa en escena el personatge de Chucky, un personatge que, a parer meu, interpreta fil per randa l’actual president estatunidenc actual, fins i tot tenen una certa semblança física, durant uns mesos va estar acompanyat per Eduardo Manostijeras, el seu inseparable Elon Musk, fins que els “alter ego” d’ambdós van xocar, com sol passar en aquests casos, però alerta, perquè estan fent un altre apropament. Per un altre costat, tenim la guerra de Rússia contra Ucraïna, amb aquell home de gel, Putin, que amb el seu col·lega Xi Jinping, jugant a l’“ara et vull, ara no” amb en Chuky, mentre les matances continuen. Tant en Chuki com l’home de gel han dit que poden acabar amb la guerra d’Israel-Iran, és com un acudit de mal, molt mal gust. Mentre als Estats Units deporten centenars de milers de persones i assassinen senadors demòcrates impunement, Europa s’ho mira.
Un cop feta aquesta visió ràpida i general, tot i que em deixo molts conflictes armats per anomenar, vull anar a la pregunta que plantejo al títol d’aquest article: “Guerra regional en un món globalitzat?”, i, em fa reflexionar i em porta a unes altres preguntes: quan ens despertarem de l’atordiment que portem a sobre? Quan direm prou? Caldrà que arribin els míssils a casa nostra per prendre consciència de tanta barbaria? De veritat pensem que hi haurà només una guerra regional en el nostre món globalitzat? I si fos així, cosa que, malauradament, no crec, no mourem un dit per aquestes persones que són assassinades diàriament sense cap més pecat que “no caure bé” als seus assassins?
Netanyahu, aquest nou Hitler, continua matant de fam civils innocents, sobretot criatures a Gaza, però ara ja no se’n parla, els seus bombardejos sobre l’Iran sobre la base d’una suposada bomba nuclear que tothom desmenteix, però sobretot les rèpliques de l’Iran sobre Israel, han fet que els israelites que demanaven la seva destitució callin, i callen per la por de morir, ja que curiosament aquest escut antimíssils i antídroms del qual tant ha presumit Israel ara de tant en tant falla i, evidentment, també moren els més febles. Aquest paio, a qui se li’n fot veure morir els seus mentre pugui segur matant a tort i a dret, acabarà arrossegant tant els Estats Units, com Rússia, com l’Iraq que ara veu passar “la guerra” per sobre els seus caps, tenint-la a banda i banda, i a això denominarem guerra regional? Què farà Europa?
El que hagi de fer Europa, i tots els que diuen (diem) voler la pau, ho ha de fer ja, avui, ara! Demà serà massa tard per a tots.
“Si pots sentir dolor, estàs viu, si pots sentir el dolor d’altres, ets humà”, Lleó Tolstoi (Iàsnaia Poliana, 1828-1910), escriptor rus. Tots els que ara, veient aquesta barbàrie, aquests cossets desnodrits, aquests assassinats diaris, sentiu el dolor d’aquesta gent com a vostre, sou/som humans? O ja sentirem el dolor quan aquesta guerra ens arribi a casa? Diguem-hi prou d’una vegada, si us plau!