Què en sabem, avui, de les terrassenques i els terrassencs que van patir la repressió franquista? Quants noms coneixem?
Quantes històries personals, familiars i professionals hi ha encara amagades dins dels expedients dels consells de guerra celebrats durant la dictadura? Darrere de cada història hi ha una persona: un nom, uns cognoms, una família, una professió, unes idees, una vida. I, en molts casos, també hi ha una història de repressió que durant dècades ha quedat amagada entre papers a l’arxiu.
A Terrassa, encara tenim molta feina per fer per recuperar aquestes històries. Sabem que al voltant de 5.000 terrassencs i terrassenques van patir diferents formes de repressió durant la Guerra Civil i la dictadura franquista. Però conèixer aquesta xifra no és suficient. Cal saber qui eren, què els va passar i, sempre que sigui possible, posar nom i context a les seves trajectòries.
Aquesta és precisament una de les tasques que, des de l’any 2024, està desenvolupant l’Espai Virtual de la Memòria Històrica de Terrassa, un projecte del Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, que té com a objectiu recuperar, investigar i posar a disposició de tothom la memòria de la nostra ciutat durant un dels períodes més convulsos i dolorosos de la nostra història recent. I és una feina que continua.
Ara estem treballant en el buidatge dels expedients dels consells de guerra franquistes corresponents a aproximadament 1.000 persones represaliades. Primer cal digitalitzar aquesta documentació; després, estudiar-la, introduir-ne les dades, contrastar-les i verificar-les abans de fer-les accessibles a través del web.
És una feina d’investigació lenta i rigorosa. I necessita recursos. Hem rebut el suport institucional de l’Ajuntament de Terrassa, la Diputació de Barcelona i del Consell Comarcal del Vallès Occidental, així com dels sindicats Comissions Obreres, Unió Generals dels Treballadors i Confederació General del Treball. Però ara també necessitem el suport individual dels terrassencs i terrassenques per poder seguir endavant.
Per aquest motiu, el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa ha decidit impulsar una campanya de suport econòmic a l’Espai Virtual de la Memòria Històrica de Terrassa. No és una campanya per finançar una activitat puntual ni per assolir una determinada quantitat de diners. És una crida a la ciutadania perquè qui ho vulgui, pugui contribuir a fer possible la continuïtat d’una investigació que considerem necessària per a Terrassa.
Les aportacions es destinaran directament a finançar el treball dels investigadors que estan fent possible aquest buidatge documental: la digitalització dels expedients que es troben dipositats a l’Arxiu Militar a Barcelona i el posterior tractament, introducció i verificació de les dades que acabaran formant part de l’Espai Virtual de la Memòria Històrica de Terrassa.
Perquè la memòria no consisteix únicament a recordar. També consisteix a investigar.
I investigar té un cost. Cal dedicar hores a consultar documents, reconstruir trajectòries personals, contrastar informació i comprovar que les dades que publiquem siguin tan rigoroses com sigui possible. Quan aquesta feina es fa amb voluntat de servei públic i amb la intenció que el resultat sigui accessible a tothom, és important trobar mecanismes que permetin sostenir-la en el temps.
L’EVMHT és, en aquest sentit, un projecte col·lectiu. És fruit de molts anys de treball i de la voluntat de preservar una part de la història de Terrassa que no podem deixar perdre. Però també volem que sigui un projecte viu, que continuï creixent i incorporant noves dades, nous documents i noves històries.
Per això ara demanem la implicació de la ciutadania.
Qualsevol persona que vulgui contribuir a aquesta tasca pot fer una aportació econòmica variable segons el que cadascú vulgui aportar. La campanya estarà oberta fins a finals de 2026 i tota la informació per col·laborar-hi es pot consultar a memoriaterrassa.cat/donatius.
No demanem només una aportació econòmica. Demanem suport a una manera d’entendre la memòria: com una responsabilitat compartida i com una eina de coneixement.
Perquè quan recuperem el nom d’una persona que va ser represaliada, quan reconstruïm la seva història i quan posem aquesta informació a disposició de tothom, no només estem explicant què va passar fa vuitanta anys.
Estem retornant a aquella persona un lloc dins de la història de Terrassa.
I perquè això sigui possible, la memòria també necessita suport.