La pena de mort està abolida en pràcticament tots els països que tenen democràcies parlamentàries reals. Els Estats Units en són, malauradament, una excepció. L’abolició és un avenç important, però cal erradicar-la allà on encara és present i, per descomptat, evitar retrocedir.
Sense cap mena de dubte, l’abolició de la pena de mort i el final de totes les guerres i violències haurien de ser fites de totes les persones i entitats que treballem per la pau i per una bona convivència entre tots.
Tot i que la pena de mort ha estat abolida en les nostres lleis, les notícies sobre execucions van apareixent, algunes amb més ressò que d’altres. Per exemple, el cas de Christa Pike, que el 30 de setembre va sobreviure a dues dosis de fàrmac letal en un mateix intent d’execució a Tennessee. O bé la proposta del secretari de Defensa dels Estats Units de retransmetre en directe l’afusellament de Nidal Malik Hasan, expsiquiatre militar. Trump va acabar descartant la retransmissió el 15 d’octubre.
Tot i l’impacte que ens provoca que la pena de mort encara sigui present en alguns estats dels Estats Units, el mapa pot ser diferent de com ens l’imaginem. Segons Amnistia Internacional, l’Iran és, de llarg, el país amb més execucions documentades. El 2025 n’hi va registrar almenys 2.159, prop del 80% de totes les que va documentar al món. En un article recent de “La Vanguardia”, de l’1 de novembre, es parlava de 1.008 execucions a l’Iran des de començament del 2026, segons el Centre Abdorrahman Boroumand. La Xina és una altra incògnita. Amnistia Internacional considera que és el país que més persones executa, però les xifres són secrets d’Estat.
Aquí, tot i l’absència de la pena de mort en la legislació i en les propostes polítiques, alguns comentaris de lectors en diaris generalistes –que sovint poden ser un bon termòmetre social– ens poden alertar. La pena de mort s’ha abolit i s’ha de continuar abolint, en primer lloc, per la dignitat ontològica que tenim tots. Qui és l’Estat per decidir el final de la vida d’una persona, per molt greu que sigui el crim? En segon lloc, perquè, per molt greu que sigui el crim, la segona oportunitat ens humanitza a tots. És precisament el que defensa la justícia restaurativa. I aquí és molt fàcil recórrer a l’argument de la reincidència, tot i que aquest argument deixi de banda les persones que han refet la seva vida. I, en tercer lloc, si algú necessita una raó més pragmàtica, no s’ha demostrat que la pena de mort sigui més eficaç que altres penes a l’hora de reduir la criminalitat. Els Estats tenen el deure de fer justícia, però prendre la vida a qualsevol persona mai no pot formar d’aquest deure.