Fa temps que es parla de denúncies, declaracions als jutjats i possibles irregularitats greus, però la realitat és que tot avança amb una lentitud desesperant.
La justícia, quan arriba tard, deixa de ser justa. No es tracta només de resoldre un cas, sinó de fer-ho a temps perquè tingui conseqüències reals. En aquest cas, el retard judicial pot provocar una situació absurda: que els presumptes responsables acabin el seu mandat tranquil·lament, continuïn exercint el càrrec i cobrant, i fins i tot es convoquin noves eleccions abans que hi hagi una resolució definitiva.
Això genera una sensació d’impunitat molt perillosa. Perquè, encara que algun dia arribi una sentència, el mal ja estarà fet i les responsabilitats hauran perdut gran part del seu efecte. La credibilitat de les institucions queda tocada quan els processos s’allarguen indefinidament i no hi ha conseqüències immediates. o pot ser que un cas d’aquesta importància vagi “de jutjat a jutjat” sense una resolució clara. El sistema hauria de garantir que situacions així es resolguin amb agilitat, especialment quan hi ha en joc la gestió d’una entitat tan rellevant.
En definitiva, una justícia lenta no és justícia. I mentre no es resolgui aquesta situació, la sensació que queda és que el temps juga a favor dels qui haurien de donar explicacions.