Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF), van néixer com a resposta als grans incendis de l’estiu de 1986. Alguns ajuntaments teníem ja alguns elements de protecció i actuació.
Però aquells incendis van motivar l’activació del programa FOC VERD, per part del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, amb un primer pressupost que va permetre comprar i equipar equips per, primer prevenir i després actuar, en cas d’incendis.
És així com a poc a poc, es varen anar constituint les primeres ADF, al llarg i ample del territori català. En vaig ser testimoni i alhora protagonista, juntament amb centenars d’altres components, fossin alcaldes, propietaris forestals o voluntaris. L’interessant de la iniciativa fou l’encert en trencar fronteres municipals i fins i tot comarcals i provincials per anar a les qüestions pràctiques. El territori, els seus camins, rieres, basses, punts d’aigua, eren el que importava a l’hora d’agrupar-nos per pobles.
A poc a poc, amb ajuda de Generalitat, però també de les Diputacions, molt especialment de la de Barcelona amb ajuts anuals rellevants, destinats a material de comunicacions per no dependre de mòbils, o l’obertura i manteniment de camins i pistes forestals per tal d’arribar a tot arreu, amb una bona senyalització de cara els bombers o altres forces que no coneixen tant el territori, i disposar de planimetria posada al dia, van conformar un autèntic exèrcit, ben equipat i disposat a actuar de forma immediata, sempre tenint present que som un cos auxiliar, al servei dels bombers. Els autèntics professionals de la causa.
I amb els pitjors incendis del segle, els de 1994, amb 78.626 Ha cremades, va quedar demostrada la necessitat de reforçar-les, equipar-les millor i també de formar-les adequadament. La gran perillositat dels grans incendis no permet deixar anar a apagar foc a persones que no estiguin preparades, formades i molt ben equipades. D’aquí la necessitat de disposar d’un carnet o altre (groc o verd) per permetre a uns anar a ajudar als bombers, en primera línia o dedicar-se a intendència, en el segon cas. Tan importants són uns com els altres, perquè sense una bona intendència, no es pot actuar eficaçment.
I per ser eficients, el material sempre ha d’estar a punt de revista. Mai pots confiar-te a viure tranquil els mesos d’hivern perquè per aquí dalt hem tingut uns quants incendis de grans dimensions, precisament a l’hivern, després de mesos de sequera i poca humitat. Això requereix persones voluntàries que revisin material, sobretot vehicles i aparells de transmissions, així com constatar que es pot circular pels principals camins i pistes forestals del territori de l’ADF.
És així com fa pocs dies es va fer una gran concentració a Sant Antoni de Calonge, amb més de 600 voluntaris, amb una immensa mostra de material mòbil, que exhibeix la seva vigència després de 39 anys d’existència. Avui dia en tenim 307, que agrupen 669 municipis, i actuen sobre 1.744.779 Ha ( suposa un 87% de la superfície forestal). Mirant enrere, ha valgut la pena la dedicació de milers de persones, i mirant endavant, constatem que aquells inicis, tenen continuïtat.