Una guerra sempre serà un mal major. La violència extrema per aconseguir un objectiu deixarà sempre conseqüències greus, tot i que el possible objectiu final pugui semblar noble. Ho sabem des de petits, la violència i la guerra mai són un bon camí.
Les guerres sovint finalitzen. Hi ha hagut guerres que han perdurat molt en el temps, i algunes estan latents, però els historiadors ens poden indicar un inici i un fi de moltes d’aquestes guerres. Les guerres, majoritàriament, acaben.
No obstant això, amb la finalització de la guerra, i fins i tot un nou tractat de pau entre les parts involucrades, les conseqüències ja són nefastes. La guerra sempre, sempre, sempre deixa un important seguit de víctimes innocents. Aquestes víctimes innocents són, òbviament, els morts que per a qualsevol costat han resultat atacats sense estar-ne involucrats. Aquí es compten els civils, que cada dia augmentem amb els bombardejos a les ciutats, que sovint afecten sobretot nens i gent gran. La guerra mai és pura entre soldats, encara que fos així, també encara seria un sense sentit.
La guerra deixa morts innocents, i deixa ferits innocents que conviuen amb la ferida, que sempre és física i emocional. Les víctimes innocents també en són els familiars, els amics, el cercle íntim de les víctimes directes. També pares i mares, fills i familiars de tants soldats morts. Uns se’n van i altres es queden amb un buit irreemplaçable, per una guerra que no anava amb ells.
Els mateixos soldats també en poden ser sovint víctimes innocents. És ben sabut que no tothom hi va perquè vol, i quan s’està en guerra no sempre s’ataca com s’imagina. El famós estudi Marshall durant la Segona Guerra Mundial deia que “3 de 4 soldats no disparen a matar quan poden”. Sigui com sigui, els mateixos soldats estan involucrats en lluites d’alts dirigents que no agafaran mai un fusell, i es poden també considerar víctimes innocents. Els traumes generats per la participació en una guerra són coneguts.
Els números ballen, però el nombre de veterans de guerra americans que se suïciden per dia és inassumible: de 17 a 22, i genera uns 6.000 suïcidis l’any. L’anunci que vaig veure a Boston fa uns anys, pagat pels familiars de veterans suïcidats, deia que des del 2001 el nombre de suïcidis havia arribat als 100.000. De nou, les xifres poden ballar per la sensibilitat del tema i per la dificultat del càlcul, però és una mostra més dels efectes devastadors de les guerres.
En definitiva, la guerra sempre genera una llarga llista de víctimes, la gran majoria ben innocents. Per fer memòria de totes elles, ens van unir a la pregària ahir, 13 de maig, a l’Església de Sant Francesc, una iniciativa de Justícia i Pau Terrassa.