En la meva llarga etapa de regidor i alcalde, els dies de Setmana Santa servien per posar-se les piles davant el que venia unes setmanes després.
I és el més o menys llarg estiu, en el qual es repeteixen moltes de les deficiències, problemàtiques, costums o accions de les persones vingudes de les zones urbanes. En el món rural, som conscients de la necessitat de respirar aire sa, contemplar altres paisatges i gaudir de la natura en viu i en directe. És lògic, perquè les ciutats cada vegada són més atapeïdes i menys amables per fer-hi vida pausada.
Ens toca, doncs, ser comprensius, però alhora ferms a l’hora d’informar i fer complir determinades regles bàsiques per garantir la bona convivència. I és que no tot el que és verd pot ser vist i utilitzat com camp per córrer, jugar o estacionar una autocaravana o plantar-hi una tenda. Tot sovint toca avisar i demanar sortir d’un prat a persones que creuen tenir dret a fer-lo servir com a jardí particular, sense pensar en els perjudicis de trepitjar l’herba o fer malbé alguns dels tancaments (vailets) per garantir que el bestiar no surti d’aquest espai. L’enorme expansió del fenomen d’autocaravanes ha escampat per tot arreu persones a la recerca d’espais aïllats sense fer prou atenció a les feines dels pagesos i ramaders.
On també hi ha tensions per excés de presència humana és en els espais de protecció natural. Els cartells informatius no són suficients per reduir l’accés i molts ajuntaments han d’avançar el període de vigilància i sanció a la Setmana Santa, quan abans s’iniciaven a mitjan juny. La flora i fauna en aquests espais són molt sensibles i queden seriosament malmesos quan no es fa atenció o quan s’envaeix de forma intensiva.
I també en aquests dies, hem tingut els primers campaments. Benvinguts siguin, perquè els joves necessiten aquest contacte amb la natura, però amb organitzadors que han de tenir experiència i portar bon material perquè en casos de forts vents, freds intensos o pluges torrencials el campament no quedi desarborat. Molts organitzadors pensen que tots els pobles disposen d’un pavelló o gran sala polivalent on podran anar en cas de necessitat. I, no, no, els pobles petits (550 a tot Catalunya) no tenen pavelló...
En matèria de gossos, un altre dels maldecaps, no poden deixar que campin al seu gust, perquè poden esverar el bestiar que pastura o trobar-se amb gossos de pagesos i ramaders que fan de vigilants de la finca... I en matèria de deixalles, tots els pobles tenen el seu sistema de recollida amb alguns contenidors per als visitants que convé fer servir, però que només trobaran als nuclis urbans, de manera que toca, a vegades, fer quilòmetres per poder-les dipositar. El que és important és deixar els espais nets com s’han trobat. En fi, tots vivim en el mateix país, sota diferents condicions, però amb una bona col·laboració i participació el podem fer compatible i habitable, tinguem on tinguem la residència habitual. D’aquí a poques setmanes serà estiu, on tot el que hem vist per Setmana Santa ho veurem repetit i incrementat notablement. Toca, doncs, demanar contenció i respecte per garantir els usos i costums del món rural.