José Alberto Mujica Cordano, “Pepe” Mujica, ha estat el president de més edat (74 anys) i el més votat a la història de l’Uruguai.
Militant de la humilitat i l’austeritat, era conegut pels seus pensaments filosòfics sobre la vida, la manera d’habitar el món i contra el consum desmesurat. Moltes han estat les reflexions i les demostracions de saviesa d’aquest agricultor, reciclat a president de la República de l’Uruguai, sense abandonar mai la seva granja i fent poc cas als beneficis de viure al palau presidencial.
“Le pido a la gente joven -dijo- que no se sienta quebrada, que el verdadero triunfo en la vida es levantarse y volver a empezar cada vez que uno cae en todos los órdenes: en el laboro, en el amor y en la esperanza”.
Va ser una persona que vivia de la mateixa manera que pensava per, tal com ell deia: “No acabar pensando de la manera como vivo”. Senzillament genial.
Pepe Mujica, fill d’una família d’agricultors que es van arruïnar quan ell només tenia sis anys, va saber trobar el veritable sentit de viure des de la profunditat del coneixement personal, des de la riquesa interior i des de la convicció que la vida és un regal que se’ns ha donat, no per fer diners sinó per ser lliures i gaudir-la i tirar endavant allò que realment volem i ens agrada. “No se cansen de ser buenos, aunque ser bueno no sirve para mucho. Sirve para no arrepentirse con uno mismo”. Una altra vegada sublim.
Ja feia dies que tenia assumida la seva mort, encara més quan va ser diagnosticat i tractat d’un càncer d’esòfag que se li va traspassar al fetge. Però d’una manera molt tranquil·la manifestava: “Sí, yo estoy cansado, pero esto no para hasta el día que me lleven en un cajón o cuando sea un viejo lelo”. Afegint sempre al darrera: “Si no existiera la muerte, la vida no sería tan sabrosa. La muerte hace de la vida una aventura” i acabar lapidant amb: “Vivir para pagar cuota, eso no es vivir”.
Gran pensador i gran lluitador en la defensa de les seves conviccions, la seva mort ha estat sentida per moltes persones que van agafar els seus pensaments com a motors de canvi per a les seves vides.
Pepe Mujica serà d’aquelles persones que seran recordades per la seva raresa, una raresa que voldríem que fos normalitat, però que en els temps en què ens trobem és difícil pensar que serà així. Ell ens ha ensenyat que l’essència del viure té molt de món interior i molt poc de rellevància, poder i riquesa material. La veritable essència de la felicitat rau a dins i no pas en el personatge que vestim a fora.
Dues reflexions van ser molt captivadores. “El desarrollo no puede ser en contra de la felicidad. Tiene que ser a favor de la felicidad humana, del amor arriba de la Tierra, de las relaciones humanas, de cuidar a los hijos, de tener amigos.” I l’altra: “La vida se te escapa minuto a minuto y no puedes ir al supermercado a comprar vida. Lucha por vivirla”.
Soc conscient que moltes de les persones que llegiran aquest article continuaran amb les seves vides buides i poc significatives. Només una frase que també podria subscriure en Pepe Mújica: “Ofrezcanse al cambio”.
Pepe, DEP