Suposo que tots estarem d’acord que el principal repte per a un polític de govern és conèixer bé el seu territori o el seu àmbit d’actuació, i planificar com resoldre dèficits, resoldre carències i millorar serveis amb l’objectiu de convertir-los en eficients. Millor encara, en modèlics.
Conec bé la consellera d’Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon. En tots els càrrecs que ha ocupat ha demostrat dedicació, preparació i formació per excel·lir en la seva feina, per difícil i complicada que sigui. I a ningú se li escapa que les responsabilitats que té són de primer nivell.
Doncs bé, fa pocs dies es van conèixer unes xifres que realment van provocar sorpresa, preocupació i indignació. Parlo de les més de 70.000 persones a Catalunya pendents de passar l’examen pràctic per obtenir el carnet de conduir en les diferents modalitats. El tap o col·lapse és de mesos, d’uns quants mesos.
Els qui no són prou coneixedors del problema poden pensar que no és especialment greu aquesta espera, però per als que vivim en el món rural és qüestió fonamental disposar de carnet per a poder fer qualsevol cosa. Parlo de temes vitals com anar a treballar, anar de metges, de compres, de gestions diverses i sí, també cultura, oci i esports. En resum, tenir vida pròpia que no depengui d’uns molts escassos serveis de bus públic.
Per descomptat que a la llista hi ha centenars d’altres situacions, igualment importants per canviar radicalment el model de vida. Finalment, quedarien els qui el volen per simple ús turístic–viatger. Però, al cap i a la fi, tots han de tenir el dret a obtenir-lo dintre d’un termini raonable de temps. I això vol dir setmanes, no mesos.
Vist i conegut el problema de la reunió tinguda entre la consellera i el director general de Trànsit, Pere Navarro, se’n derivà la creació d’una comissió mixta per tal de buscar remei al problema. I el problema és el dèficit d’examinadors. Catalunya en té 138. Xifra clarament insuficient com es pot comprovar per l’enorme quantitat de persones en llista d’espera. Doncs la primera decisió fou de posar de manera urgent 25 nous examinadors i iniciar tràmits i estudis per augmentar-ne el nombre per evitar noves cues.
Les pròximes setmanes, no mesos, s’han de fer propostes concretes per equilibrar el nombre d’examinadors amb el nombre de sol·licitants. No es pot tornar a produir un col·lapse com aquest. Si cal, la DGT pot delegar en el Govern de la Generalitat la gestió total o parcial d’aquesta funció, per així agilitzar exàmens teòrics i pràctics perquè en qüestió de molt pocs mesos tothom qui els passi obtingui el carnet corresponent.
I és que, ho repeteixo, en ciutats pot ser important disposar de carnet, però és que en pobles rurals és vital. Hi ha un abans i un després de disposar de vehicle propi. S’aconsegueix una llibertat de moviments que resol la major part dels problemes que es tenen quan encara no se’n disposa. Així, doncs, seguirem de molt a prop el compromís assumit, esperant veure’l resolt en els pròxims mesos.