Fa prop de 25 anys que soc voluntari de Creu Roja, atenent immigrants amb casuístiques molt diverses: refugiats polítics, econòmics, per religió, per guerres regionals, per causes de gènere, o simplement a la recerca d’una vida millor.
La història mundial està plena de migracions per totes aquestes causes, i ens pertoca, en tant que persones, col·laborar i participar per pal·liar les causes per les quals han hagut de fugir.
Ara i aquí, parlem molt de la guerra de Rússia contra Ucraïna, o del mai imaginat genocidi d’Israel contra el poble palestí, però és que hi ha moltes altres guerres menys conegudes, dites regionals o per múltiples causes, al Sudan, Mali, Burkina Faso, o l’autèntica persecució a les dones, pel simple fet de ser dones, a l’Afganistan. Per raons d’espai, no puc allargar la llista de calamitats i tragèdies que expulsen de les seves llars milions de persones. L’ONU calcula en 42,7 milions els refugiats al món actual, als quals hauríem d’afegir els desplaçats i els demandants d’asil.
Però en aquest article em vull centrar en la polèmica i batalla política que ha emprès el PP i Vox, contra el repartiment dels Menors No Acompanyats (MENA), arribats i acollits en condicions molt complicades a les Illes Canàries. Actualment, en són 4.400, motiu pel qual el Govern ha acordat repartir-los per totes les CCAA. És indignant veure les crítiques, les accions i actuacions de totes les CCAA governades pel PP contra aquesta decisió, fins al punt de recórrer als Tribunals o amenaçar d’incomplir la llei. No s’atreviran perquè el resultat seria contundent en l’àmbit polític i judicial. El Govern central ha deixat clar que les lleis són per complir-les i, si cal, actuarà imposant-les.
Dit això, també Junts ha pretès treure profit polític de la polèmica, barrejant xifres i situacions que res tenen a veure les unes amb les altres. Siguem clars i transparents, a les Illes Canàries hi ha 4.400 nens (94%) i nenes (6%) menors d’edat. Després de mesos d’intents d’arribar a un acord, el Govern ha dictat un decret pel qual acorda que la Comunitat de Madrid n’aculli 806; Andalusia, 796; el País Valencià, 477; les Illes Balears, 58; el País Basc, 87, i Catalunya, 27. N’hi ha alguns pocs més que van a la resta de comunitats autònomes. S’ha criticat molt la baixíssima xifra de Catalunya i el País Basc, donant a entendre que el Govern Central feia excepcions i no els obligava a col·laborar i participar en aquest repartiment. Això s’ha fet no per discriminació, imposició o tracte de favor, no, no, en un tema tan sensible i tan humanitari tots els territoris han de ser-hi.
I és que en els darrers cinc anys, Catalunya ha acollit 9.479 MENA. D’aquests, en va acollir 4.802 entre el 2023 i el novembre del 2024. Dono la procedència d’aquesta acollida: 1.908 del Marroc, 1.181 de Gàmbia, 513 d’Algèria, 128 de Guinea, i 60 de Mali. La resta, de diferents altres països. Aquest és el motiu pel qual en aquest repartiment Catalunya només apareix amb 27 noves acollides i el País Basc, 87. Vull recordar que el País Basc en té acollits 761.
En resum, Catalunya ara i sempre ha estat al capdavant dels moviments de solidaritat i cooperació amb tots els països del món i continuarà acollint noves onades de refugiats, actuant amb el cor i l’ànima, a diferència d’altres partits que semblen no tenir-ne i només pensen en conflictes i batalles polítiques de la pitjor espècie.