El 15 de juny, Dia Mundial de la Presa de Consciència sobre l’Abús i el Maltractament a les Persones Grans, ens convida a aturar-nos i reflexionar. Ens recorda una realitat que sovint roman amagada darrere del silenci, la dependència o la invisibilitat: el maltractament a les persones grans existeix i continua sent una vulneració dels drets humans que no podem ignorar.
Parlar-ne és imprescindible. Només des de la sensibilització, la prevenció i la detecció precoç podrem avançar cap a una societat que protegeixi i respecti plenament les persones grans. El primer pas és reconèixer que el maltractament adopta moltes formes i que, massa sovint, passa desapercebut.
A Terrassa, aquest compromís és ferm i sostingut en el temps. Des de fa anys, professionals dels àmbits social, sanitari, policial, judicial i comunitari treballen de manera coordinada a través de la Taula de Maltractament de Persones Grans. Des de la seva constitució l’any 2019, aquest espai ha esdevingut una eina fonamental per avançar en la prevenció, la detecció i l’abordatge de les situacions de maltractament. La seva feina, discreta però imprescindible, ha permès consolidar protocols, circuits de coordinació i criteris compartits, però sobretot ha contribuït a construir una mirada comuna basada en la defensa de la dignitat, l’autonomia i els drets de les persones grans.
Perquè el maltractament no sempre deixa marques visibles. Pot ser físic, psicològic, econòmic o sexual; pot manifestar-se a través de la negligència o l’abandonament. Però també pot adoptar formes més subtils, com l’edatisme, la infantilització, l’aïllament social o la desconsideració sistemàtica de les opinions i decisions de les persones grans. Són actituds que, quan es normalitzen, erosionen la dignitat i afebleixen l’exercici dels drets.
Per això, la prevenció és una responsabilitat compartida. Correspon a les administracions, als professionals, a les famílies, al veïnat i al conjunt de la ciutadania. Cal estar alerta, saber identificar els senyals d’alerta i actuar davant qualsevol sospita. Veure allò que sovint queda ocult és el primer pas per protegir.
En aquest context, és una bona notícia que el Govern de la Generalitat hagi creat la Direcció General de la Gent Gran, encapçalada per Pedro M. Cano. Aquesta nova responsabilitat neix amb la voluntat d’enfortir el pes de les polítiques d’envelliment i de millorar-ne la coordinació i l’impuls arreu del país. El repte és considerable, però també necessari: garantir que els drets de les persones grans es tradueixin en polítiques efectives, amb recursos suficients i amb capacitat d’arribar a tots els territoris. El director general ja ha visitat Terrassa i coneix de primera mà la realitat, els projectes i els reptes que tenim com a ciutat.
També és especialment rellevant el debat sobre una futura llei integral de la gent gran. Catalunya necessita un marc normatiu que abordi l’envelliment des d’una perspectiva de
drets i no únicament assistencial. Una llei que promogui la participació activa de les persones grans, combati l’edatisme, reforci la prevenció dels maltractaments i garanteixi una vida autònoma, segura i plena. Una norma que impulsi una millor coordinació entre els àmbits social i sanitari i que situï les persones grans al centre de les decisions que les afecten.
Des de Terrassa continuarem treballant amb aquesta convicció. Perquè cuidar les persones grans va molt més enllà de prestar serveis o oferir atenció. Significa escoltar-les, respectar-les, valorar la seva experiència i reconèixer-les com a ciutadans i ciutadanes de ple dret. Significa construir una ciutat on tothom pugui envellir amb dignitat, seguretat i autonomia.
Un any més, Terrassa il·lumina la façana de l’Ajuntament i el Monument de la Dona Treballadora per commemorar aquesta jornada. És un gest simbòlic, però carregat de significat: posar llum sobre una realitat massa sovint oculta i reafirmar el nostre compromís col·lectiu amb una vellesa lliure de qualsevol forma de maltractament.
Perquè una ciutat que respecta i protegeix les seves persones grans és una ciutat més justa, més humana i millor preparada per afrontar el futur.