Parlo dels EUA. Si de la mà del president Trump només ens arriben que males notícies, des del passat dia 1 de gener tenim a Nova York un nou alcalde que trenca motlles i aspira a convertir-se en un referent a escala de país i, per què no, en l’àmbit mundial.
La presa de possessió del càrrec va ser tota una declaració de principis, per l’espai elegit, una antiga estació de Metro, per l’edat, 34 anys, per jurar el càrrec sobre L’Alcorà, i per tenir com a padrins de l’acte el senador Bernie Sanders, de l’ala més esquerrana del Partit Demòcrata (PD), i la congressista Alexandria Ocasio-Cortez, jove promesa del mateix partit.
Escoltar el discurs sencer suposà un model de claredat, ambició i exposició d’objectius com feia anys no sentíem. Va donar una esplèndida lliçó de portar els deures fets, i de voler demostrar, de forma immediata, com des d’una alcaldia es poden emprendre canvis substancials i radicals que serveixin per millorar la vida dels seus ciutadans.
En uns EUA dominats per les formes i decisions de Donald Trump, sorprèn gratament l’aparició d’aquest fenomen que, si se’n surt, obligarà el Partit Republicà i directament el president a fer canvis en els seus objectius. Parlem d’una de les principals ciutats, ja no dels EUA, sinó de tot el món i qualsevol decisió que s’hi prengui serà estudiada i copiada per molts altres alcaldes i, per què no, governadors d’alguns dels estats.
I és que si un problema té el país és la falta de resposta del Partit Demòcrata a totes les barrabassades de Trump. La derrota obtinguda va deixar el PD noquejat, incapaç de reaccionar i sense un lideratge que permetés plantar cara. Just un any després de la presa de possessió de Trump, el partit encara no ha trobat qui encapçali la recuperació, cosa urgent per poder aspirar a tenir bons resultats a les eleccions de mig mandat.
Per això, molts veuen en la figura de Zohran Mamdani un contrapès a l’omnipotent presència de Trump, a tots els nivells. És cert que parlem d’un alcalde davant d’un president, però a falta d’altres elements, totes les novetats que introdueixi el nou alcalde i tinguin èxit seran venudes pel PD com a míssils contra les decisions del president. I vist com reacciona Trump a qualsevol impertinència d’algun adversari, pot entronitzar Mamdani com un dels seus principals oponents.
En espera d’aquest previsible xoc, serà molt interessant veure les primeres mesures dels seus primers cent dies. El nou alcalde s’ha envoltat de persones joves, ben formades i preparades per presentar propostes autènticament d’esquerres, en una ciutat que ha funcionat com un vaixell a la seva sort. Ara, hi ha propostes de congelació d’increments de lloguer, de gratuïtat en la mobilitat de serveis públics, d’ajudes a la natalitat, foment dels serveis educatius... una autèntica “nova era”.
Qui considerava esgotat el model socialdemòcrata, pot comprovar que és ben viu i pot recuperar el temps i espais perduts. Bon moment, quan precisament hi ha un munt de veus que volen imposar les polítiques dels més poderosos. Els pròxims temps seran apassionants per fer-ne puntual seguiment. En continuarem informant.