Cada dia arriben noves famílies a Terrassa. La gran majoria, expulsades de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Famílies que busquen una vida millor.
Famílies que fugen dels preus desorbitats del lloguer, de la precarietat, de la manca de serveis o, senzillament, que busquen una ciutat amb futur. I la troben? La troben… A mitges.
Terrassa ha crescut com mai: més de 4.500 nous habitants en un sol any. Som la segona ciutat del país en creixement absolut. Una ciutat gran, amb reptes grans. Però tenim estructures petites i un govern que pensa en petit, amb les curtes posades. I això és un risc. Si no es governa el creixement, el creixement es torna un problema.
No estem davant d’un fet aïllat. L’Institut d’Estadística de Catalunya ja preveu que superarem els 250.000 habitants molt abans del 2035. A la pràctica, si no s’hi actua, vol dir més pressió sobre serveis bàsics, més demanda d’habitatge, més mobilitat, més desigualtats. I com hi respon el govern? Amb improvisació, inèrcia i silenci. Alertant del col·lapse, com si no anés amb ells, o dient que aniran fent com fins ara. Doncs no. El futur no s’espera. El futur es planifica. I es construeix.
Més grans, però amb menys inversió.
Posar al dia la ciutat costa diners. Aquesta és una evidència que només el govern Ballart sembla ignorar. La seva política fiscal ha empobrit la ciutat. Mentre que altres ciutats de mida similar com Badalona o Lleida superen els 190€ d’inversió per habitant, Mataró i l’Hospitalet ronden els 130€ i Sabadell passa per poc els 100€, Terrassa comença el pressupost amb 55€ d’inversió per habitant. 55! Això no arriba ni al cost de reparar dues rajoles trencades per al pas de vehicles al carrer Major.
Sense recursos, no es pot planificar. Però el problema és més profund: no es vol planificar. La ciutat creix malament: sense model, sense relat, sense visió. I això fa mal.
Una ciutat moderna pensa en gran
A ERC ho tenim clar: el creixement no pot ser l’objectiu, però tampoc no és dolent, si es governa amb criteri i amb sentit de ciutat. Cal una estratègia a llarg termini: un full de ruta compartit, amb consens, coneixement i compromís. Volem una ciutat compacta, verda, amb serveis de proximitat i vida als barris. Una ciutat que faci del transport públic i de la mobilitat sostenible un eix estructural. Que posi fre a l’especulació i promogui habitatge assequible, amb més pisos públics, més sòl per a cooperatives, més diners per rehabilitar l’espai públic i tants pisos que se’ns estan quedant obsolets, més inversió directa. Perquè sense habitatge digne no hi ha projecte de vida possible. Una ciutat que aposti per crear llocs de feina de qualitat, i que deixi de créixer a base de sous baixos i feines precàries. Una ciutat que faci de la indústria innovadora el seu vector de feina i benestar i de l’educació el pal de paller de la igualtat d’oportunitats per a tots els nostres infants i joves.
Necessitem generar activitat econòmica de qualitat, i aquí tenim una oportunitat d’or: el sector audiovisual, el tecnològic i el de la salut. Ja vam aconseguir inversions històriques com els nous platós del Parc Audiovisual o la transformació de la Masia Freixa en centre d’interpretació del modernisme. Per cert, d’aquesta última se n’ha deixat perdre més d’un milió. I el risc a cada milió que es perd és que no només perdem finançament; perdem lideratge.
Hi ha deures pendents: una nova seu de l’Institut del Teatre, un Centre Integrat de Formació Professional, la desitjada Facultat de Medicina de la UPC, fer per a vianants el campus universitari o governar què volem que siguin els nostres cràters urbans en forma d’antigues naus industrials… Tots ells són projectes molt transformadors que requereixen governança, no fotos.
I per això ens cal una ciutat amb relat. Amb marca. Amb horitzó.
Una ciutat no és només serveis i carrers. És també relat, orgull, identitat. I aquí cal tornar a dir-ho clar: necessitem una Marca Terrassa. Una política estratègica que ens expliqui, que ens posicioni, que ens faci visibles i atractius. No només per a les empreses, sinó també per a la gent que ja hi viu. Aquest ha de ser el nostre full de ruta. La nostra estratègia. La que ens guiï cada pas que fem, cada decisió que prenem per fer que Terrassa avanci. Perquè de la capacitat que tinguem per definir què volem ser –i no ho podem ser tot- en depèn el nostre futur.
I és que la ciutat no pot continuar explicant-se només en termes de problemes. Hem de ser capaços de parlar del nostre potencial: del teixit cultural, universitari, social, creatiu i tecnològic. Del que ja som i del que volem ser.
No volem gestionar l’emergència. Volem governar el futur.
Governar no és resistir. És avançar. I per avançar cal lideratge, valentia i visió. Ambició. Terrassa no pot continuar actuant pensant en petit. Som una gran ciutat i mereixem un govern a l’altura. Un govern que no es limiti a tapar forats, sinó que projecti solucions. Que no faci rodes de premsa, sinó polítiques públiques en gran.
La Terrassa del 2035 s’ha de començar a construir avui. I es farà amb planificació, amb aliances, amb ciutat compacta, amb habitatge digne, amb més serveis, amb cultura, universitat i economia d’alt valor afegit. Amb consens i amb mirada llarga.
El col·lapse no és inevitable. El col·lapse és una tria política. I nosaltres triem futur.