Cada vegada més a la nostra societat s’està prenent consciència de la importància de cuidar els cuidadors, de tenir cura i acompanyar les persones que es dediquen als altres, especialment de manera altruista, com a voluntaris.
Dediquen temps i esforços i també un cert desgast emocional en el servei que hi realitzen.
A l’Església el voluntariat es veu des del vessant del compromís cristià. Pel baptisme, tots els cristians estem cridats a la santedat, a l’apostolat i als serveis dels germans perquè ens necessitem els uns als altres. És a dir, a un compromís que neix de la crida que hem rebut. L’amor de Déu és el que ens empeny a donar-nos als altres, a fer-nos proïsme de cada persona, especialment d’aquells que passen necessitat, no com una obligació o un imperatiu moral, sinó com un acte d’amor i d’entrega, de generositat.Des d’aquesta perspectiva, cal agrair la gran quantitat de persones que dediquen temps a aquesta missió en les parròquies, en els moviments i institucions eclesials. Em refereixo als catequistes de les parròquies, als animadors dels grups de joves, als matrimonis que es dediquen a la preparació del baptisme o del matrimoni, a les persones que visiten els malalts a les llars particulars, als hospitals o als centres de dia, als voluntaris que ajuden a les sagristies o atenent les persones en els temples, als que ajuden en l’economia parroquial, als que acompanyen reunions de grup, als voluntaris de Càritas, de Mans Unides, de Justícia i Pau, etc. És evident que ens necessitem tots, els uns als altres.
La vida i l’acció de l’Església es duu a terme amb la col·laboració de tantes persones que fan del seu temps lliure un servei per als altres quan han acabat la jornada laboral i en lloc de gaudir d’un merescut descans, es dediquen a l’anunci de l’Evangeli, la preparació de les celebracions o l’acompanyament de persones necessitades.
Als evangelis veiem que Jesús anava per tot Palestina acompanyat de deixebles, homes i dones, joves i grans, que l’ajudaven i que ell enviava de vegades també a predicar.
Cal recordar avui dos d’aquests col·lectius que pròximament celebraran les seves jornades i aplecs. Em refereixo als visitadors de malalts i als voluntaris de Càritas. El dissabte 25 d’abril tindrem el 18è Aplec amb malalts al Santuari de la Mare de Déu de la Salut, i el mateix dia 25 la Trobada Diocesana de voluntaris de Càritas a l’escola Sant Lluís Gonçaga de la Garriga.
Uns i altres són el rostre més proper d’una Església que ha d’estar al costat dels que pateixen per qualsevol causa, sigui perquè la seva edat avançada ha minvat les seves forces i capacitats o perquè les circumstàncies de la vida o la conjuntura econòmica i social no afavoreix la capacitat de sortir-se d’una situació de precarietat.
En aquest temps de Pasqua, agraeixo una vegada més la dedicació de tants cristians per fer present l’amor de Déu i ajudar a fer el nostre món una mica millor.
I us animo a continuar col·laborant-hi, i a fer-ho als qui encara no heu fet aquesta experiència.