Publicitat
Opinió

La llum i la foscor

SALVADOR CRISTAU COLL, administrador diocesà de Terrassa

Hi ha qui diu que el món, el nostre món, està malalt. Es lamenten i es queixen, com està el món! Ho diem també nosaltres de vegades però no fem res, potser perquè no sabem què hi podem fer.

Potser també perquè ens és més còmode quedar-nos mirant com a espectadors sense fer res.

I és cert que el món, és a dir els homes, estem malalts. Ho estem des del principi, des del primer pecat, des que la malaltia, el virus de l’egoisme, es va apoderar dels homes com una immensa pandèmia.

Però Déu, el que ens ha creat per amor, no s’ha quedat contemplant com un espectador la nostra desgràcia, la nostra ofuscació, la nostra tossuderia, sinó que ha tingut misericòrdia de nosaltres, els homes, que havia creat, i ha actuat per salvar-nos.

Ho ha fet enviant el seu Fill fet home com nosaltres, per tal que així, experimentant també ell del tot les conseqüències d’aquesta “malaltia” fins a morir, ens salvés. Va morir com a home però en Ell hi havia una vida que no podia morir perquè és més gran i poderosa que la mort.

És així com la seva Encarnació, la seva Mort i la seva Resurrecció s’han convertit per a nosaltres en la vacuna que no només ens salva sinó que ens ha donat una nova vida que no pot morir tampoc perquè és la seva. Comencem, doncs, a preparar-nos per al misteri del naixement d’aquell que és la nostra medecina veritable.

Els carrers aquests dies s’ompliran de llums i de músiques boniques, però que sovint ens distreuen i que no poden il·luminar els cors que resten a les fosques. Llums, músiques i regals no són pas dolents, no. Però no poden satisfer ni omplir el desig de plenitud que ens acompanya tota la vida, i no ens podem deixar envair per un ambient de consumisme que ens aparti dels nostres germans que pateixen i que no tenen no només possibilitat de fer regals sinó ni tan sols el necessari per viure.

“Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi cap dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna” (Jn.3, 16). El metge està venint, el Salvador no trigarà. Ell és la llum veritable que necessitem. L’Advent, aquest temps d’espera i de preparació que comencem avui, ens conduirà fins a aquell que Déu envia al món com a llum i com a amic, encara que com diu sant Joan: “Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il·lumina tots els homes. Era present en el món, que per a ell ha vingut a l’existència, i el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit” (Jn1, 9-11).

Preparem-nos, doncs, per la seva vinguda, nosaltres el volem acollir, el necessitem, disposem els nostres cors a rebre’l perquè ell és la llum veritable de les nostres vides i la música que ha d’acompanyar les nostres obres.

Publicitat
To Top