El biaix de gènere es manté en la tria dels estudis universitaris, segons les expertes, que ho relacionen amb l’existència de determinats patrons socials molt marcats i les dificultats per trencar-los.
D’altra banda, asseguren que s’ha produït durant l’última dècada un repunt de noies en estudis masculinitzats, com ara Física o algunes enginyeries, com la informàtica o la mecànica. Es tracta d’una de les conclusions de les dades d’estudiants per gènere a les vuit universitats públiques de Catalunya obtingudes i analitzades per l’ACN.
És un petit increment que no es correspon amb els graus amb més presència femenina. Als estudis relacionats amb les cures, com Psicologia, Medicina o Educació Infantil, es veu encara menys canvi en la presència majoritària de dones.
Després d’aquesta anàlisi en què s’han tingut en compte les vuit universitats públiques, s’extreu que el percentatge de les dones a les universitats en general creix des del curs 2015-16 fins a les dades més recents. Els perfils clàssics de graus feminitzats i masculinitzats es manté, però en el cas dels estudis tradicionalment d’homes, hi ha un petit increment de dones que els cursen. En canvi, en els graus més feminitzats les evolucions es poden considerar com a desiguals.
En els graus més comuns, la paritat estudiantil és gairebé inexistent. L’excepció és l’àmbit dels estudis econòmics i lligats amb l’administració d’empreses, on l’alumnat femení ja representava el 43% fa una dècada i, encara que tímidament, ha crescut i actualment se situa en el 46,6%. En les titulacions de matemàtiques, incloent-hi els dobles graus en Física-Enginyeria Informàtica i Matemàtiques, hi ha hagut un increment de dones, de menys d’un terç de l’alumnat deu cursos ençà fins a apropar-se al 40% ara, segons la mitjana dels percentatges de dones de cada titulació.
En Informàtica, en canvi, la paritat encara està lluny, amb tan sols el 19,3% de dones. Tot i això, cal recordar que és un dels àmbits masculinitzats amb més increment d’alumnat femení els darrers anys, ja que partien d’un 12,4%.
El percentatge de la presència de les dones a la universitat creix, en general, des de fa deu anys, des del curs 2015-2016
Canvi de tendència
Altrament, i pel que fa als estudis tradicionalment feminitzats, només s’observa un canvi de tendència en els graus de l’entorn educatiu on el percentatge d’homes ha crescut poc, mentre el de dones ha baixat mínimament del 84% al 81%. Educació Infantil continua sent gairebé terreny de les dones, amb més d’un 90% dels alumnes en gairebé tots els graus universitaris de les diferents universitats públiques.
En canvi, Infermeria (84% de dones) i Psicologia (79%) s’han mantingut molt estables en percentatges molt elevats d’alumnes dones, mentre que Medicina, ha experimentat el camí el contrari i ha passat d’un 30% a un 25% d’homes estudiants. Pel que fa a les filologies, en conjunt, són el camp de titulacions històricament ja feminitzades on el percentatge d’alumnes dones més ha crescut, passant del 64% al 78% de l’alumnat.
Sobre el perquè es manté la divisió entre graus feminitzats i masculinitzats, la investigadora del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) del Departament de Sociologia de la UAB Helena Troiano assenyala que, quan se’ls pregunta què valoren d’una professió, es veu “molt clarament” una diferència mitjana.
Les noies donen molta importància a “contribuir a la comunitat”, detalla, i planifiquen la feina pensant si es podrà conciliar amb altres àmbits de la vida, especialment el familiar.
En canvi, afegeix Troiano, els nois tendeixen a ser “més competitius” i els preocupa menys entrar en entorns laborals on hi hagi més competència.
Tanmateix, la investigadora del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) insisteix que la clau de tot plegat és entendre “com s’ha construït” aquesta imatge, i, finalment, defensa que cal anar enrere, fins a l’escola.
