Els experts alerten que la no deflactació en la tarifa estatal de l’IRPF suposa un augment de la càrrega fiscal dels contribuents. Deflactar significa un increment dels trams per compensar l’efecte de la inflació. És a dir, equiparar les retencions d’Hisenda i la quota que es paga amb la pujada dels preus. Una deflactació afectaria de manera positiva a tots els contribuents i, en aquest sentit, es prefereix, des del govern estatal, apostar per altres sistemes, com deduccions o beneficis fiscals, destinats a les rendes de fins a 21.000 euros.
Carles Trenchs, economista i assessor fiscal, avisa del perill de “la negativa del govern a deflactar les tarifes de l’IRPF i els mínims del contribuent a nivell estatal”. El codirector de Fislex Assessors comenta que aquesta negativa de l’administració “significa que no s’ajusta l’Impost a l’evolució dels preus i dels salaris i en conseqüència eleva la factura fiscal, especialment en l’entorn inflacionista actual”.
Trenchs assegura que això és el que s’anomena “progressivitat en fred, ja que suposa una pujada silenciosa dels impostos”.
Trenchs també explica les diferències que hi ha a escala de les comunitats autònomes. “Per a un contribuent amb un salari brut de 30.000 euros l’any i sense deduccions addicionals, la quota a pagar a l’IRPF serà més alta a Catalunya que a Madrid, a causa de la diferència de tipus impositius autonòmics”, assegura l’assessor fiscal.
La diferència estimada, afegeix, pot situar-se al voltant de 360 euros a favor de Madrid i, si situem el salari en 45.000 euros per any la diferència arriba fins als 808 euros.
Pel que fa a salaris més elevats, la Comunitat Valenciana es posiciona com la més cara (54%) a nivell fiscal, i Madrid com la més econòmica (45%). “Cal dir que només pel tram més elevat del teu salari es paga aquest percentatge i el tipus efectiu és menor”, apunta. Catalunya se situa com a quarta comunitat més cara per aquests contribuents amb salaris elevats, amb un tipus màxim del 50% a partir dels 300.000 euros.
Les comunitats
“El motiu d’aquestes diferències impositives és perquè les comunitats autònomes tenen cedit el 50% de l’IRPF (l’altre 50% el gestiona l’estat)”, assenyala el codirector de Fislex Assessors. S’han fet estudis que calculen el dia d’alliberament fiscal, que simbolitza el dia en què el contribuent deixa de treballar per pagar impostos i comencen a treballar per si mateix. “Algun d’aquests estudis situa com a dia d’alliberament fiscal del 2025 el 18 d’agost”, detalla Trenchs.
