"No sóc gens purista, m'agrada transgredir"

Llicenciat en Dret per la UAB, Enric Carreras (Terrassa, 1971) es dedica tant a la música com al periodisme. A més de presentador d´informatius i programes, és un avantatjat pianista i un delicat compositor. Amb els seus temes ha fet incursions en estils molt diversos, de la música simfònica al jazz, passant pel new age, el funky i la música contemporània.

Vostè va estudiar Dret?
Sí. Vaig fer els cinc anys de Dret però la meva intenció no era ser advocat. A l´Escola Pia vaig fer una assignatura optativa de periodisme. Em va agradar molt i, a l´hora de triar la carrera universitària, el professor, un periodista exiliat de Xile que es deia Quilo Martínez, em va aconsellar estudiar Dret per, després, fer Periodisme.

Així doncs, tot i estudiar Dret, s´ha dedicat sempre al periodisme i a la música?
Sí. Sóc un home de lletres i de música i compaginar les dues coses em va molt bé; m´ajuda a trobar un equilibri. La música pot ser una mica obsessiva i el periodisme et fa tocar més de peus a terra.

D´on ve el seu interès pel periodisme?
De petit passava moltes hores sol a casa perquè els meus pares treballaven fins tard. Escoltava la rà-dio i m´encantava. Va ser aleshores quan em va entrar el cuquet. Després, a l´Escola Pia vaig trobar el Quilo Martínez i ell em va obrir les portes a aquest món.

Quina va ser la seva primera feina com a periodista?
Vaig estar uns quants anys a Matadepera Ràdio sense cobrar. Allò va ser una escola fantàstica, tenia molta llibertat i podia provar moltes coses. Després també vaig col·laborar amb la revista "El Vent".

Col·laborava amb aquests mit-jans mentre estudiava?
Sí. Al periodisme, m´hi vaig començar a dedicar professionalment per casualitat. Paral·lelament sempre havia fet música ja que el que més m´agrada és compondre. Anava fent les meves cançons i un bon amic em va comentar que a TVT volien canviar les sintonies dels informatius. Vaig presentar una proposta al director, li va agradar i vam establir molt bona relació. En aquell moment arrencava la Ràdio Municipal i em va proposar de copresentar un programa de jazz. A partir d´aquí, un dia van fer càstings per als informatius de TVT, hi vaig participar i vaig començar a fer els informatius del cap de setmana.

I la passió per la música d´on li ve?
De família. Tinc dos oncles molt aficionats al jazz. Un és el Valerià Datzira, que no tocava però tenia una discoteca de jazz impressionant i quan jo tenia 13 o 14 anys ja em passava cintes. Un altre oncle és el Josep Puigbò, un magnífic pianista de jazz. Quan tenia 15 anys vaig tenir la sort que el meu oncle Josep va crear un grup que es deia Tempus Fugit. Ell tocava el piano però volia un segon pianista per fer alguns detallets. Va ser molt valent i em donar l´oportunitat. Per a mi va ser una benedicció. Tocava amb músics molt més grans que jo, que en sabien molt i que havia admirat sempre. Li dec molt, al meu oncle.

Com va aprendre a tocar?
No he fet mai uns estudis sistemàtics. Primer vaig aprendre´n amb el meu oncle a nivell pràctic i després vaig fer alguns cursos amb dos professors que eren de formació clàssica però entenien molt les altres músiques més modernes i em van donar més tècnica. Més endavant, vaig pensar que em faltava més idea de l´harmonia i vaig fer classes durant tres anys amb en John Dubuclet. També vaig estudiar amb l´Ignasi Terraza, un dels grans pianistes de jazz d´aquest país.

I des de quan compon?
Vaig començar a tocar el piano amb 13 anys i gairebé mai tocava temes d´altra gent, jo feia les meves cançons. D´alguna manera, era la meva vocació. Quan tenia 15 o 16 anys vaig fer una sintonia per a un programa de TVT que es deia "El bròquil" i m´ho vaig passar tan bé que vaig decidir que em volia dedicar a compondre música per a mi i per a altres.

Com definiria la seva música?
Sempre he tingut la intenció de trobar un segell propi i he fugit de les etiquetes. No sóc gens purista, m´agrada transgredir i fusionar. Diria que és una barreja entre jazz, música clàssica, new age, bandes sonores, música mediterrània i, de vegades, una mica electrònica.

Quins són ara els seus projectes?
Formo part de Kaliash Quartet i toco molt amb gent que m´avisa. També faig coses amb el Josep Soto, un guitarrista que mescla molt bé el jazz amb la música clàssica, la brasilera i el flamenc. Ara és un moment, per a mi, de tocar amb pocs grups però de projectar moltes coses; estic treballant per posar en marxa alguns projectes.

Ens en pot avançar alguna cosa?
Estic muntant un quintet de jazz fusió. Compto amb uns músics de primera fila i penso que ens ho passarem molt bé. L´altre grup que també estic barrinant és un trio o un quartet per portar en direc- te el meu últim disc, "Abscències".