"La precarietat laboral màxima, la pateixen les dones immigrants"

Albert Recio
professor d’economia aplicada a la UAB

Què és i què caracteritza la precarietat laboral?
No hi ha una definició exactament precisa. Entenem per precarietat laboral totes aquelles ocupacions que impedeixen a la gent tenir una garantia de subsistència digna i estable. Inclou tant treballs que són molt curts i generen molta inseguretat com les feines que poden ser estables però que tenen uns sous tan baixos que no permeten cobrir les necessitats bàsiques. Es tracta d’inseguretat econòmica, ja que no permet garantir una vida estable ni satisfer les necessitats bàsiques.

Quins són els col·lectius més afectats?
La precarietat explica les polítiques empresarials. I aquestes es concentren sobretot en els col·lectius més febles: joves, dones i immigrants, principalment. A més, dins d’aquests col·lectius hi ha graus, ja que la precarietat final es troba en les dones immigrants. Però aquest col·lectiu s’està engrandint, i fins i tot ara afecta els adults (que fins ara eren els més protegits). Amb les polítiques empresarials actuals, els col·lectius més desafavorits tenen encara pitjors condicions i acaben sent els qui més “reben”.

Quin és el sector on hi ha més precarietat laboral?
Hi ha diverses raons que expliquen la precarietat. A Espanya, una d’elles és l’estacionalitat de determinats sectors, com per exemple el turisme, que generen feines de molt curta durada. A més, tot s’ha agreujat per l’augment de la subcontractació, el que ha comportat un debilitament de la negociació col·lectiva. La màxima aquí la trobem en sectors com el citat de turisme, hostaleria, neteja, serveis domèstics... A més, aquestes feines tenen una precarietat reforçada per un imaginari social que diu que aquestes feines són de poca qualificació i que les pot fer tothom, es desprestigien.

Quines en són les conseqüències per a la societat?
Una inseguretat vital que genera a molta gent el fet de tenir vides econòmicament trencades. A partir d’aquí, hi ha molts estudis i treballs que mostren que es creen més desigualtats i més inseguretat, que té efectes en la salut, l’estabilitat psicològica i genera una societat políticament més despistada i amb menys capacitat de presència social perquè ja en tenen prou amb les “seves coses”. També eleva el fracàs escolar, ja que els nens amb pares amb vides precàries també en queden molt afectats.

Ha tingut un paper destacat la reforma laboral del 2012 en aquest sentit?
La reforma del 2012 no deixa de ser una continuació de les anteriors, que van començar als anys 80. Aquesta última reforma va incidir sobretot en un aspecte que fins ara era l’únic que permetia mantenir una certa base de drets per als treballadors: la negociació col·lectiva. Es van intentar trencar tots els mecanismes que garantien a la població estar coberta per convenis col·lectius amb els drets bàsics assegurats, ja que la reforma va impulsar passar a la negociació a escala empresarial, el que dóna molt més poder a les empreses que fins i tot poden decidir canviar els representants sindicals per algú de l’empresa d’una manera molt més fàcil que fins aleshores.