La pederàstia en una obra realista

El grup de teatre l´ACR de Fals , dirigit per Francesc Parcerisses, va presentar a la Sala Crespi "El principi d´Arquímedes" de Josep M Miró i Coromina (Vic 1977), estrenada a la Sala Beckett l´estiu del 2012.Aquesta és la cinquena peça seleccionada per a concursar al XLIV Premi Ciutat de Terrassa de Teatre.

Tota l´acció succeix als vestuaris d´una piscina. La directora del club de natació , l´Anna (Anna Terrades) rep queixes d´una mare , la Laura (Sandra Olmedo) perquè un dels monitors, en Jordi (Aleix Compte), justament un dels monitors més estimats pels nens, ha estat massa afectuós amb el seu fill. La queixa es generalitzarà a tots els pares del grup i es crearà un clima de dubtes i d´enfrontament amb la directora, amb la complicitat de l´altre monitor, l´Hèctor (Àngel Monpó).

La presentació de la trama no es fa de forma lineal, sinó que algunes situacions es mostren per després fer-ne un "feed-back" i desenvolupar-les senceres, de manera que l´espectador va entenent el perquè del comportament de cada personatge ja que se li explica en detall l´origen de les seves reaccions. Aquesta repetició d´escenes, que no es fàcil d´interpretar , fa més interessant l´obra i també que l´espectador no es despisti ja que , com un puzzle, ha d´anar recomposant al seu cervell la història que després l´ajudarà a valorar si el protagonista és una víctima o no.

Com ja heu deduït , l´obra toca un tema del que últimament s´han fet ressó els mitjans de comunicació: la pederàstia. També posa en qüestió la sobreprotecció dels fills així com els perills de les noves tecnologies a l´hora de difondre murmuracions que poden ser falses.

Una obra realista, on els personatges ens van saber mantenir amatents fins al final.