Solidaris: unes vacances diferents

Viatjar a un país llunyà, conviure amb gent autòctona i ajudar en el que es pugui. En això consisteixen els viatges solidaris, una modalitat de turisme que guanya cada cop més adeptes. Els joves hi veuen una possibilitat per conèixer altres territoris i cultures a preus econòmics, alhora que poden aportar coneixements i mà d’obra per donar una empenta als projectes d’organitzacions locals.

“Aquest tipus de viatges són ideals per conèixer a fons la cultura de qualsevol país, ja que no hi ha ningú millor que els seus propis habitants per ensenyar-te-la. És cert que fent turisme aprens coses però de manera més superficial, no tan profundament”, assegura la terrassenca Laura Dalmau, que aquest estiu ha estat al sud del Marroc amb la seva cosina Georgina Pascual.

“D’altra banda, és una manera ideal per conèixer-se a un mateix, per descobrir coses noves i per reflexionar sobre si realment ens hem de queixar de certes coses a la vida”, afegeix la jove, de 21 anys.

Pascual també en fa una valoració molt bona. “És una experiència que recomanaria a tothom. S’ha de viure. Aprens d’una cultura diferent i pots veure els contrastos amb la teva. El fet de conviure amb una família autòctona fa que tinguis una immersió cultural impressionant i que puguis descobrir contrastos i maneres de fer completament diferents a les quals estem acostumats”, comenta aquesta estudiant de Ciències Empresarials. Les dues cosines han passat dues setmanes a Fezzou. Han fet un casal amb els nens del poble i han estat vivint a casa de la família de l’Ahmed, responsable de la guarderia.

“Una de les coses que m’emporto i que no em podrà treure mai ningú són els records i el vincle que he creat amb la família que ens ha acollit. L’amor que es rep i sent cap a cada una d’aquestes persones és difícil de descriure si no es viu”, destaca Dalmau. “Després d’haver fet aquest viatge tinc molt clar que en faré un altre que durarà molt més. Tinc la idea de marxar un mínim de sis mesos tot i que encara no sé on. Crec que és una de les millors maneres de conèixer-te a tu mateix, desenvolupar-te i enriquir-te”, afirma Dalmau, que és educadora social.

“M’agradaria tornar a fer un viatge d’aquest estil. No sé on però estic segura que sigui on sigui m’aportarà experiències noves i per recordar. M’agradaria tornar a Fezzou per tornar a veure la família i els nens i nenes del poble i compartir unes setmanes amb ells”, explica, per la seva banda, Pascual.

Classes d’anglès a infants
L’olesà Cristian Montón també ha fet un viatge solidari aquest estiu. Ell, però, ha anat juntament amb una amiga a Tailàndia, concretament a la província de Mahasarakham, a l’est del país, on ha fet classes d’anglès a infants i joves d’entre 6 i 17 anys. “Volia viure una nova experiència i poder ajudar els nens i nenes d’aquest país. A més, un viatge així et permet conèixer altres paisatges i fer un intercanvi cultural”, diu.

Els dos joves han estat dues setmanes fent voluntariat i en acabar han fet una ruta de 15 dies pel país. “Érem un grup de nou persones, totes d’entre 19 i 30 anys. Hi havia gent de Madrid, del País Basc i de Catalunya. Per a tots era el primer viatge solidari”, especifica aquest analista de màrqueting de 22 anys. “Els últims viatges que havia fet havien estat de turisme pur i dur. Aquest any volia fer alguna cosa diferent i ha estat uns dels millors estius”, assegura Montón.

“Ha estat una experiència molt positiva, he pogut conèixer i gaudir de la cultura i de la gent tailandeses. Em quedo amb els moments que he compartit amb els altres voluntaris i amb l’agraïment i l’alegria dels nens”, detalla el noi, que reconeix que aquests no són els únics beneficis d’aquest tipus de viatges. “Fer un viatge solidari té certs avantatges econòmics, els costos que tens són mínims durant l’estada. En el meu cas només vaig haver de pagar el vol d’avió fins a Tailàndia i una quantia petita per cobrir les despeses de dues setmanes. A més, tot el que vius i aprens del país on estàs fent el voluntariat no ho pots conèixer fent un viatge de turisme”, sosté.

L’Albert Satorra, també d’Olesa de Montserrat, té una mica més d’experiència en aquesta modalitat de viatges. L’estiu passat va fer un voluntariat a Paraguai i aquest any ha anat a la República Dominicana. En ambdues ocasions ha col·laborat amb l’associació AMIC (Amics de les Missioneres de la Institució Claretiana).

Un estil de vida molt diferent
Enguany ha estat fent diverses activitats amb nens i joves de la comunitat de Los Llanos, a Altamira. “Aquest any potser hem conviscut molt més amb la comunitat pel simple fet del caràcter tan obert dels dominicans; al Paraguai la gent, i sobretot la gent de les zones rurals, és més reservada”, explica aquest graduat en Negocis i Màrqueting Internacionals. Sigui com sigui, en ambdós casos, el viatge li ha sortit “molt bé de preu”, ja que només ha hagut de pagar el vol. A més, ha pogut estar tot un mes en dos països molt diferents al nostre, “tenint la possibilitat de conviure amb gent d’allà, que viu allunyada del turisme i amb qui es pot aprendre moltíssim”. “La gent de les comunitats de Toro Kangue (Paraguai) i Los Llanos (República Dominicana) m’han ajudat bastant més a mi que jo a ells. M’han ensenyat un estil de vida molt diferent i allunyat dels horaris exigents i la vida trepidant del nostre món”, conclou Satorra.

Qui encara té més experiència que Satorra en viatges solidaris és el seu paisà Marc Juanpera. Aquest noi de 23 anys ha estat a Sudàfrica, Nepal i Romania. En aquest últim destí va treballar en un campus d’estiu, “cosa que obligava a certa informalitat ja que no era època escolar”. A més, “la gran afluència de voluntaris, excessiva per als nens que hi havia, i l’estricta organització ens privaven de passar el temps necessari amb els nens perquè hi hagués una veritable connexió”, diu el jove.

Al Nepal, en canvi, va estar en una escola on els deixaven molta llibertat per realitzar les classes però no li van dir a quin curs assistiria com a professor fins poc abans de començar, cosa que el va obligar a portar preparades moltes classes diferents i destinar el temps lliure de la tarda a preparar les classes per al dia següent.

Equilibrar les desigualtats
Del viatge que en guarda més bon record és el que va fer l’any 2015 a Sudàfrica, on va estar col·laborant amb l’ONG WorkingAbroad en un projecte orientat a afavorir tant el creixement d’infants i adolescents com la inserció de persones grans en zones desafavorides. “Teníem temps lliure, unes quatre hores durant la setmana i el cap de setmana sencer, que es podien dedicar a realitzar diverses activitats i esports d’aventura. Tanmateix, l’ambient relaxant que oferia el poble i la impossibilitat, per qüestió de distàncies, de visitar les ciutats més interessants del país em van convidar a quedar-me descansant la majoria de les estones lliures”, recorda Juanpera, que des de fa uns anys creu que “tots tenim un deure cap a la societat que hem d’afrontar”.

“El món i la societat en la qual vivim ens obliguen a acceptar implícitament sofriment i barbaritats (pobresa, fam, violència, malalties, analfabetisme...). Tanmateix, aquesta acceptació implícita i obligada no pot anar acompanyada d’una resignació que deixi els més desafavorits a la seva sort. Crec que hem de fer tot el que puguem per equilibrar les desigualtats que existeixin i els viatges solidaris en són una manera”, opina el jove. I és que, tot i no poder canviar el món amb una estada a l’estranger, els viatges solidaris són una forma d’aportar el nostre gra de sorra a comunitats desafavorides.