Reflexions brillants

El grup escènic Navàs posà en escena, diumenge passat, a la Sala Crespi de la nostra ciutat "El pare" del dramaturg August Strinberg (Estocolm 1849-1912). Adaptada i dirigida per Josep M Simó. L'obra, escrita el 1887, s'emmarca dins la primera etapa naturalista de l'autor suec. Les seves pròpies vivències i la seva coneguda misogínia es veuen reflectides en aquesta peça dramàtica.

El decorat, senzill i elegant, ens situa al menjador d´una casa senyorial. Allà és on succeirà tota la trama.

Un matrimoni , el Capità (Josep Oliva) i la seva esposa, la Laura (Dolors Cabra), lluiten per aconseguir dominar el futur de la seva filla, la Berta (Laura Suau), en una època, el segle XIX, on les dones sueques, quan es casaven, perdien la potestat dels seus fills. La Laura es rebel·larà i, de mica en mica i també amb la complicitat del metge (Salva Cabrera ) i el pastor (Josep M Simó), tramarà un pla per desbancar el poder del seu marit i fins i tot el farà dubtar de la seva paternitat.

La criada i dida del Capità farà de contrapunt entre la fredor de la Laura i la suposada "bogeria" del seu marit tot i que es posicionarà. La seva calidesa i bon tracte aconseguiran que el Capità caigui al parany que li han preparat entre tots.

El text t'atrapa des del primer moment i té reflexions brillants que els actors i les actrius saben transmetre al públic amatent al desenllaç final.