Musicals: bombolles d'energia!

En el moment que un personatge comença a cantar dalt d’un escenari, el grau de les emocions puja i podem veure molt més el que sent; ve a ser l’equivalent al que representa un monòleg en el teatre de text, que és un quan copsem millor la veritable profunditat del que se’ns diu”. Així ens explica l’actor barceloní Joan Vázquez que és per a ell un musical, ara que es troba al Teatre Gaudí de Barcelona interpretant “Ciutat de gespa”, una obra cantada i concebuda a partir de la poesia de Lorca i Walt Whitman.

Als escenaris catalans segueix ben viu aquest gènere que històricament ha tingut el bressol als grans teatres de la zona del West End de Londres i al mític Broadway, a Nova York, d’on han sorgit moltes grans produccions de les quals, temps després, se n’han fet adaptacions a casa nostra.

Llums de neó
Avui Madrid, amb la seva renovada Gran Via, també ha esdevingut un referent a Espanya pel que fa als grans espectacles del teatre musical. Potser l’exemple més clar d’aquesta indústria creixent a la ciutat és el fenomen de “El Rey León”, el cartell del qual il·lumina des de fa vuit anys les nits del Teatre Lope de Vega.

Precisament fins a Madrid, atrets pels llums de neó, s’han traslladat (o bé tenen previst fer-ho) alguns dels protagonistes del reportatge d’aquesta setmana. Són actors, actrius, músics o ballarins de teatre musical nascuts a Terrassa o bé a la seva àrea d’influència.

Entre ells coneixerem la Chanel Terrero, una jove artista olesana resident a la capital d’Espanya i que és la protagonista del recent estrenat musical “Flashdance”, al Teatre Tívoli de Barcelona. El Jordi Díaz, un ballarí de Can Palet que ha acabat la temporada a la capital catalana de l’obra “La jaula de las locas”, amb l’Àngel Llàcer i el Manu Guix, i ara es prepara per “conquerir” Madrid. L’Albert Carrique, un músic que toca en directe al muntatge “West Side Story”, també a la capital d’Espanya. O la Mar Puig, d’Ullastrell, que té experiència en obres cantades com “Gisela y el libro mágico” o “Somriures i llàgrimes”. Tots ens acosten a un gènere únic.