Art per tancar el cicle

Avui, dimecres 27 de març, quan escric aquesta crònica, se celebra, a nivell mundial, el dia del teatre. Un dels actes importants és llegir un missatge internacional que acostuma a escriure alguna personalitat del teatre, convidada per l´Institut Internacional del Teatre. Aquest any l´ha redactat el dramaturg cubà Carlos Celdran. El Casal Sant Pere, compromès amb el teatre des de fa molts anys, es va sumar a aquesta iniciativa i es va llegir el manifest d´enguany a tots els assistents a l´obra abans de començar a representar-la. Us recomano que el llegiu, senzill i molt encertat.

Tot seguit passo a comentar l´espectacle d´aquest diumenge passat : Art de la dramaturga francesa Yasmina Reza, nascuda a París el 1959. L´última obra seleccionada per a concursar XLV Premi Ciutat de Terrassa.

El grup El Rosegall de Vilanova i la Geltru, dirigit per Marta Ferrer, aposta per interpretar una obra que s´ha fet als nostres escenaris diverses vegades i per actors reconeguts però que no perd el seu interès ni la seva actualitat ja que els temes que tracta, la sàtira contra l´art modern i la fragilitat de l´amistat segueixen vigents.

A l´escenari tres personatges, amics però a l'hora amb tres punts de vista de la realitat totalment oposats: en Marc (Josep Maria Farràs), en Sergi (Santos Herrero) i l´Ivan (Eduard Palau).

La compra d´un quadre "abstracte" serà l´excusa perquè aflorin les personalitats de cada u. De tant en tant els actors trenquen la quarta paret per informar-nos, a nivell individual, dels pensaments que oculten als altres dos "amics", i de mica en mica, amb diàlegs àgils i punyents (potser s´hauria de treballar una mica la dicció en algun personatge), anem coneixent qui s´amaga darrere de cada caràcter.

Pel que fa a l´escenografia, tres elements ajudaran a corroborar les diverses maneres de pensar. Un sofà blanc i unes parets blanques seran el marc on es desenvoluparà l´obra, però tres quadres d´estètica contraposada seran els elements desiguals per marcar a casa de qui som en les diverses escenes. Una idea original que completa, amb un petit detall les immenses desavinences.

Acabo agraint de nou al Casal de Sant Pere que, any rere any, aposti per mostrar-nos en aquest certamen que el teatre amateur està més viu que mai. Una temporada de bon teatre i de bon públic. Ens retrobem l´any que ve!.