Publicitat
Terrassa

“Els fàrmacs són com l’or als països pobres”

Ricard Troiano (Mollerussa, 1954) és un dels fundadors de Farmamundi i presideix l’ONG, amb seu a València, des del 2014. La seva tasca va ser reconeguda a principis d’any per la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya però aquest professional, molt vinculat a Terrassa i amb farmàcia a Viladecavalls, trasllada el mèrit a aquesta ONG que aporta assistència sanitària a 70 països des de fa 25 anys.

Què representa per a vostè el reconeixement que ha rebut de la Reial Acadèmia de Farmàcia?
N’estic molt agraït però és un premi que jo trasllado a la tasca que realitza tot l’equip de Farmamundi. Aquesta ONG de cooperació sanitària als països necessitats és la protagonista del premi, un més dels molts que atresora des de la seva creació fa més de 25 anys. Es parla poc de l’acció humanitària del farmacèutic però s’està fent una feina molt potent.

Com va arribar a Terrassa des de la seva Mollerussa natal?
Vaig marxar del poble als 9 anys i em vaig establir amb la família a Barcelona perquè els pares volien que tinguéssim més oportunitats de formació que no teníem a Lleida. Després vaig conèixer la meva dona, farmacèutica de Terrassa, i vam decidir obrir una oficina de farmàcia a Viladecavalls.

I com es va convertir en un farmacèutic solidari?
Va ser arran de l’amistat amb altres farmacèutics de València que vam veure la manca d’accés als medicaments i el material sanitari als països en desenvolupament. Als primers temps a Farmamundi aprofitàvem medicaments i els reciclàvem per al seu ús. Però l’Organització Mundial de la Salut ens va alertar que havien de ser fàrmacs nous i vam optar per genè-rics d’alta qualitat.

Com canalitza l’ONG l’enviament de medicaments als llocs necessitats o bé allà on es produeix una situació d’emergència?
Col·laborem amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i estem capacitats, des del nostre magatzem altament tecnificat de València, per enviar en 24 hores tota la medicació i el material sanitari en avions a Torrejón de Ardoz i a la seva destinació final.

Com s’ho fan per haver ofert en 25 anys assistència sanitària a més de setze milions de persones de setanta països?
Ens hem hagut de professionalitzar molt. Tenim uns 6.000 socis i 6.000 farmàcies col·laboradores. Som subministradors ECHO per a l’Agència Europea de Cooperació Internacional i no és fàcil perquè hem de passar molts controls. Ara tenim delegacions fixes a Guatemala, el Salvador, Nicaragua, Perú, Bolívia, Santo Domingo i Àfrica (el Congo i Malí).

I on es troben els focus d’ajuda humanitària urgent?
Tenim cooperants als camps de refugiats de Síria, Uganda, Kenya, Etiòpia… Hi ha camps pensats per allotjar mil persones i on se n’apleguen vint mil. Allà estem col·laborant fent tasques d’atenció sanitària, de vacunació… A més gestionem un hospital d’emergència amb 150 professionals i amb quiròfans, que en 72 hores està a qualsevol punt del món. Aquesta setmana surt cap a Moçambic.

Vol dir que la missió de Farmamundi no és només enviar medicaments als necessitats?
Som especialistes en salut i no només en medicaments. Pots disposar dels fàrmacs necessaris però, si no tens aigua potable, no disposes d’una nutrició bàsica i no apliques mesures d’higiene, el risc de morir és alt. Per això fem una tasca integral d’assistència sanitària i divulgativa. Projectes tan senzills com ensenyar la importància de rentar-se les mans o crear latrines són tremendament efectius.

Llavors els seus equips de cooperants no només estan integrats per farmacèutics…
Així és. Ens vam adonar que el concepte de salut és molt més global i vam haver de diversificar l’equip no només amb farmacèutics sinó també amb sociòlegs, politòlegs, economistes, metges, químics, biòlegs… Un treball multidisciplinar i transversal perquè la salut té a veure amb la vivenda, l’aigua, el gènere (les dones)…

La salut és gènere? Vol dir que el paper de les dones és bàsic?
A Centreamèrica, al Congo, a Malí, el pes de la família, el porten les dones i per això molts dels nostres projectes es basen en el treball del col·lectiu de les dones natives. A Guatemala, per exemple, formem llevadores entre les dones indígenes per facilitar els parts. Les dones, molt maltractades a les guerres, són molt resolutives, porten el menjar i el benestar a la família.

Com s’asseguren que els medicaments que envien arribin al seu destí sense problemes?
Amb uns controls molt exhaustius garantim la traçabilitat dels medicaments, des que surten del magatzem fins que arriben a destí. Els fàrmacs són com lingots d’or per a les bandes, perquè al mercat negre el preu es multiplica per cent. Fins i tot els països en guerra estan obligats a obrir fronteres i vigilar l’ajuda humanitària i protegir-la perquè si no hi ha fortes sancions econòmiques. Farmamundi opera amb protecció internacional. 

Publicitat
To Top