Publicitat
Terrassa

El Suprem condemna Rull a 10 anys i mig de presó

No hi va haver rebel·lió. El Tribunal Suprem ha condemnat a nou dels dotze líders independentistes processats per l’1-O per delictes de sedició amb penes que van dels 9 anys fins a 13 anys de presó i el mateix període d’inhabilitació total. Les penes són inferiors a les peticions de la Fiscalia, que demanava fins a 25 anys de presó pels encausats, i superen lleument les formulades per l’Advocacia de l’Estat.

En el cas del terrassenc Josep Rull, el tribunal absol a l’exconseller del delicte de malversació, però el condemna a 10 anys i sis mesos de presó i al mateix temps d’inhabilitació. El Suprem entén que va incórrer en delicte de sedició en negar l’accés al port de Palamós del vaixell que havia d’acollir part dels cossos policials desplaçats a Catalunya per l’1-O. És la mateixa pena que aplica a Joaquim Forn.

La condemna més dura del Suprem recau sobre Oriol Junqueras. El TS el castiga amb 13 anys de presó per sedició i malversació i l’inhabilita 13 anys. A Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa els aplica penes de 12 anys de presó i 12 d’inhabilitació absoluta. El Suprem entén que tots ells també van incórrer en un delicte de sedició en concurs amb un delicte de malversació de fons públics agreujat per la seva quantia.

També ha estat condemnada per sedició l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, amb penes d’11 anys i 6 mesos de presó i el mateix període d’inhabilitació absoluta.

Els líders d’Omnium i de l’ANC Jordi Cuixart i Jordi Sànchez han estat condemnats per sedició a 9,5 anys de presó i inhabilitació, càrrecs dels quals han quedat exonerats Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó. El Suprem entén que l’1-O els tres exconsellers van cometre desobediència i els condemna a multes de 10 mesos.

Participació activa
El Tribunal Suprem condemna a l’exconseller Josep Rull per sedició per què, diu, va participar activament en l’organització del referèndum. Ho va fer en la seva “intervenció per impedir l’amarratge al port de Palamós de l’embarcació per allotjar temporalment als agents” desplaçats a Catalunya i també, argumenta, per haver cedit a l’organització de l’1-O dependències del Departament de Territori i Sostenibilitat.

La sentència argumenta que Josep Rull era “plenament conscient de la inobservança de la legalitat i dels mandats del Tribunal Constitucional”, malgrat la qual cosa “al costat d’altres va participar activament posant les bases que van propiciar les condicions de la mobilització ciutadana”.

“Va participar en la convocatòria d’un referèndum il·legal i va participar també en la seva realització”, conclou el tribunal, que atribueix a l’exconseller Rull la participació en trobades de preparació abans de ser conseller, i cita com a prova les anotacions de l’agenda “moleskine” de Josep Maria Jové.

A la sentència, els magistrats responen a les argumentacions que Josep Rull va exposar al judici, on va apel·lar al “principi democràtic”. El tribunal nega que hagi de prevaldre sobre el principi de legalitat.

No són “antagònics”, sosté la sentència, “ja que el primer no té contingut si no és emmarcat en una llei que li proporcioni el sentit precís i la necessària estructura de garantia”. “El respecte a la legalitat purament formal -afegeix el TS-no garanteix per si sol la vigència real dels valors democràtics”.

Un cop el Tribunal Suprem ha dictat sentència s’obren ara nous camins d’impugnació, via incident de nul·litat, amb recurs al Tribunal Constitucional i, si és procedent, a la Justícia europea. Tot apunta al fet que les defenses presentaran aviat un incident de nul·litat, qüestionant que el tribunal ha respectat els drets fonamentals dels condemnats. És el pas previ al recurs al Tribunal Constitucional.

El primer incident dificilmente prosperarà. Sembla improbable que el Suprem admeti haver conculcat drets fonamentals -la Sala Penal ja va rebutjar aquestes al·legacions a la fase prèvia del judici oral i al llarg de la vista- de manera que les defenses donaran el següent pas i presentaran recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional, salconduit per anar al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Les defenses han qüestionat durant el procés judicial que la presó preventiva s’allargués dos anys sense sentència ferma, cosa que conculcava els drets polítics dels processats i dels seus electors.

Els permisos
Redactada la sentència acaba també la presó preventiva i, a partir d’ara, serà la junta de Tractament Penitenciari qui assigni el règim de compliment de condemna a la presó. Els presos podran sol·licitar permisos penitenciàris o fins i tot règim obert un cop hagin superat la primera quarta part de la condemna.

A partir de gener de 2020, els Jordis poden ser els primers a tenir permisos o fins i tot règim obert -que permet passar el dia fora de la presó- en aplicació del tercer grau. En el cas de Josep Rull, amb una condemna de 10,5 anys, podrà sol·licitar permisos penitenciaris o règim obert -anant a dormir a la presó- a partir dels 34 mesos de presó, al llarg de 2020.

Pel que fa a la condemna a inhabilitació total, només transcendir el contingut de la sentència la Junta Electoral Central (JEC) va comunicar ahir a les juntes provincials que els condemnats de l’1-O no poden formar part de les llistes de les eleccions generals del 10-N. Josep Rull, que era candidat de Junts per Catalunya per la circumscripció de Tarragona, cedeix la primera plaça de la candidatura a Ferran Bel.

El Tribunal Suprem argumenta que Josep Rull va tenir una posició activa en la planificació i execució de l’1-O, amb reunions preparatòries i impedint l’amarratge al port de Palamós del baixell per allotjar policies

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top