Més de mig milió de persones a la manifestació de Barcelona

Més de mig milió de persones, segons la Guàrdia Urbana, es van concentrar ahir en el passeig de Gràcia de Barcelona, moltes d'elles vingudes a peu de diferents punts de Catalunya, per a protestar contra la sentència del "procés", en una jornada que va acabar de nou amb disturbis als carrers.

Les denominades Marxes per la llibertat, impulsades per l'ANC i Òmnium Cultural i que van iniciar la seva marxa el dimecres des de Vic, Berga (Barcelona), Tàrrega (Lleida) Girona i Tarragona -més una sisena columna d'un sol dia des de Castelldefels (Barcelona)-, van confluir ahir en el centre de la capital catalana.

Allí estava convocada una manifestació a les 17.00 hores però, davant l'allau de gent, es va convertir pràcticament en una concentració, que va desbordar el passeig de Gràcia.

La Guàrdia Urbana va xifrar la participació en 525.000 persones i els sindicats independentistes convocants, Intersindical-CSC i IAC, la van augmentar a 750.000 participants.

La concentració va transcórrer en un ambient festiu i pacífic -semblant al de les concentracions de la Diada-, amb nombroses estelades i proclames a favor dels líders independentistes condemnats pel Tribunal Suprem, sense registrar-se incidents fins que va ser desconvocada al voltant de les 18.30 hores.

No obstant això, en paral·lel i al marge d'aquesta manifestació, van començar a produir-se disturbis a pocs carrers de distància, a Via Laietana, enfront de la seu de la Prefectura de Policia.

Des de l'escenari de la mobilització en passeig de Gràcia, situat a l'altura de Diputació, la presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, va cridar a les forces independentistes a "defensar i sostenir una declaració d'independència".

El president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, condemnat a 9 anys de presó per sedició, va demanar per la seva part als catalans -a través d'una carta llegida pel vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri- que es mantinguin "units i no violents" malgrat "els intents d'escarment" i la "repressió" per part de l'Estat.

A través de Twitter, el president de la Generalitat, Quim Torra, no va entrar en valoracions polítiques sobre el full de ruta i es va limitar a aplaudir les "marxes per la llibertat":

"Moltes gràcies a tots els que heu demostrat la força cívica i pacífica del moviment independentista! Guanyarem i endavant, sempre endavant!", va assenyalar Torra, després que aquest passat dijous llancés al Parlament la seva proposta d'exercir l'autodeterminació aquesta la legislatura.

Sobre aquesta proposta, el candidat d'ERC al Congrés dels Diputats Gabriel Rufián va dir ahir, en unes declaracions als periodistes abans de participar en la manifestació, que la seva formació està "per a solucionar les coses" i no per a vendre "fum, ni màgia, ni simbolisme".

La portaveu de JxCat en el Congrés i també candidata al 10N, Laura Borràs, va assegurar per la seva part que la sentència del "procés" "no trencarà la convivència" a Catalunya.

Un dels sindicats convocants, la Intersindical-CSC, va qualificar la vaga general com la "més gran de la història de Catalunya" i va xifrar la participació en la manifestació en 750.000 persones.

En altres punts de Catalunya també va haver-hi manifestacions i especialment nombrosa va ser la de Girona, on unes 60.000 persones, segons els Mossos, van participar en la protesta.

A Tarragona, unes 10.000 persones, segons la Urbana, es van concentrar en la plaça Imperial Tarraco i van desfilar fins a la plaça de la Font de Tarragona en un acte sense incidents, ja que a penes una dotzena de persones van secundar una convocatòria a favor de la unitat d'Espanya realitzada a través de les xarxes socials en la plaça Cuba, presa per un fort desplegament policial.

Més multitudinària va ser la concentració a Lleida, on 30.000 persones, segons la Guàrdia Urbana, i uns 150 tractors van secundar la convocatòria, que va finalitzar sense incidents.

D'altra banda, el president del Govern en funcions, Pedro Sánchez, va apel·lar ahir des de Brussel·les a la "legitimitat social", la comprensió de la majoria dels ciutadans, com a base per a prendre mesures extraordinàries a Catalunya davant la crisi que viu després de conèixer aquesta setmana la sentència del "procés".