"M'agradava el fet d'aprendre a través de l'experiència"

L'Escola La Roda ha escolaritzat milers d'alumnes al llarg de cinquanta anys. Alba Martínez Satorres (Terrassa, 1977 ) és una d'elles i, actualment, és mare també del centre. L'Alba diu que té un molt bon record de l'escola i destaca que li agradava perquè feia un ensenyament experimental i participatiu.

Quan va estudiar a La Roda?

Vaig entrar cap a 1981-82 i vaig sortir deu anys més tard. Vaig fer tota l'etapa d'infantil i primària. En aquell moment, l'escola tenia com a director a Antoni Poch, un dels mestres més carismàtics.

Com recorda el col·legi?

Tinc bons records, tant dels mestres i dels companys. Jo aprenia i ho passava bé. Era una escola molt potent a nivell pedagògic i molt participativa amb els alumnes i els pares. Una de les coses que més m'agradaven era que apreníem a partir d'experiències reals i s'obrien converses per donar opinió. Era un mètode bastant alternatiu. I després hi havia mestres molt bolcats com en Miquel Massaguer, Mia Ycart i Fina Catena. I, per descomptat, el director, Toni Poch, que sempre va ser un director molt proper.

Quines matèries l'atreien?

Les ciències i la plàstica. De fet, jo he estudiat Medicina i desenvolupo aquesta feina com a metge de família i comunitària a Barcelona, al CAP Carles I. La carrera la vaig fer a la Universitat de Lleida.

La seva vocació per la Medicina guarda relació amb La Roda?

No, no. A primària encara ets molt petita i si et pregunten o et preguntes què vols ser de gran, sempre vols ser moltes coses. Jo crec que es va anar definint quan vaig estudiar el BUP i el COU a l'Escola Tecnos.

També va triar La Roda per l'escolarització de les seves dues filles?

Sí. Allí estudien les nostres filles de 7 i 4 anys. Ara, l'escola és diferent perquè les necessitats i les demandes també canvien. Una de les coses noves és l'edifici. Les meves filles van al nou del carrer de Salmeron i jo vaig anar al de la carretera de Matadepera, la seu actual de l'Escola Delta, però fan colònies a la mateixa casa de Solsona que hi anava jo. I encara hi ha mestres de la meva època, com la Gemma Flotats, que va ser tutora meva. Les coses han canviat però crec que el projecte pedagògic, en el seu esperit, continua sent el mateix. Estem contents, malgrat que sempre hi ha coses a millorar. Una d'elles seria baixar les ràtios de les aules (un problema que afecta a més escoles). Quan jo estudiava a La Roda, el nombre d'alumnes per aula era més baix. Però bé. Jo sóc una gran defensora del servei públic i en medicina tenia molt clar que volia exercir des del sector públic.