Un món virtual ple de fraus

Encara existeixen estafes "presencials", aquell "tocomocho", aquella "estampita", per exemple, però l'extensió de l'ús de les noves tecnologies ha variat el lloc d'acció dels estafadors a un lloc virtual. A més de la difusió dels falsos rumors, els cossos policials malden per donar tocs d'atenció sobre múltiples fraus per internet i per telèfon. Hi ha enganys de tota mena. El fenomen més utilitzat és l'anomenat "phishing" (pesca), una manera d'enxampar a víctimes emetent missatges falsos en els quals es demanen dades bancàries, sobretot. Hi ha "pesques" que usen de manera delictiva l'Agencia Tributaria, per exemple, o a grans corporacions bancàries o a multinacionals que suposadament ofereixen un val de descompte. Les empreses de telefonia són també, per descomptat, suplantades per delinqüents. També la Dirección General de Tráfico, usada per a fer veure al receptor del missatge que té una multa i l'informa dels passos per a saldar-la. No cal fiar-se. Un dels missatges fraudulents (missatge o correu electrònic) es fa passar per Correos i reclama a l'usuari el pagament d'un 1 euro en concepte de despesa de duana, a fi de rebre un paquet. A continuació sol·licita dades personals i de la targeta bancària per fer el pagament a través d'un enllaç electrònic adjunt al final del text. Els enllaços adrecen a la víctima a pàgines falses. "Si es fa el pagament, els estafadors retiren del compte bancari imports superiors, entre 45 i 60 euros, quantitat que no genera una alerta immediata dels estafats", diuen els mossos. Aquest és un exemple il·lustratiu dels fraus reals que es mouen en el món virtual. Si hi ha dubtes, el millor és parar les operacions, no descarregar arxius adjunts, no "clicar" en cap enllaç. No donar dades a cap sospitós.