Absolen un pare acusat per la seva filla d'agredir-la amb un cinturó

Jo no li vaig pegar, va assegurar el pare. I el seu fill, germà de la denunciant, i la seva nora, que convivien en el mateix domicili, mai havien vist cap agressió de pare a filla. Però la filla va denunciar aquesta agressió, pel que sembla infligida amb un cinturó. Va denunciar, si bé més de sis mesos després, i el pare va ser condemnat a pena de presó. Però va revertir la seva sort amb un recurs que ha guanyat. L'Audiència Provincial diu que no hi ha proves. Està absolt.

Els fets van ocórrer en el 2018 a Terrassa. La relació entre pare i filla (ella, major d'edat) era tibant. L'ambient en l'habitatge familiar era de desacords freqüents. Allà també vivien el fill del denunciat (germà de la denunciant) i la seva esposa, la nora.

El progenitor va ser condemnat a una pena de presó d'onze mesos, més un any de prohibició d'acostament a la seva filla (a menys de 500 metres), i al pagament de 150 euros d'indemnització, com a autor d'un delicte de lesions en l'àmbit familiar. Aquesta sentència, del jutjat penal número 2 de Terrassa, va ser apel·lada per l'acusat. La decisió condemnatòria es basava en prova insuficient, en l'única i exclusiva declaració de la filla, una declaració imprecisa i no persistent, segons la defensa. es tractava d'un testimoniatge que no justificava la inexplicable tardança a denunciar. L'imputat negava l'agressió, i el seu fill i la seva jove van manifestar que mai havien vist que el pare agredís a la filla.

Atenció sanitària
La denunciant va ser atesa el 20 de juliol del 2018 en un centre sanitari. Presentava una lesió que no va requerir tractament mèdic. Això és l'únic que el tribunal d'apel·lació considera acreditat. La resta és un seguit de dubtes.

La hipòtesi acusatòria, diuen els magistrats, se sosté sobre dades probatòries que no són concloents. La denunciant aportava informacions que apuntaven de manera directa a l'agressió perpetrada pel seu pare, però aquestes informacions no resulten particularment fiables al tribunal, que dubta de la versemblança objectiva del relat.

És significatiu que la dona presentés la denúncia sis mesos després de la suposada agressió, suggereix l'Audiència Provincial. Valorar aquest punt tenia repercussions i alguna cosa calia explicar sobre això. La filla no va oferir cap explicació convincent sobre aquesta tardança.

I és significatiu, per al tribunal, el paper de l'informe sobre les lesions. El forense que havia elaborat aquest informe no va declarar en el judici, per la qual cosa a la sala no es va poder debatre sobre el seu examen de les lesions. "Entre la conclusió pericial i el fet provat hi ha, a vegades, un llarg tros que el jutge ha de recórrer mitjançant una anàlisi crítica i racional", apunta l'Audiència Provincial, i agrega que el cas "reclamava una precisa informació pericial i una anàlisi detallada dels seus resultats". I no s'havia donat ni una cosa ni l'altra.

És veritat que el forense indicava, de manera genèrica, que les lesions de la dona eren compatibles amb la mecànica de l'agressió que ella mateixa havia descrit, però faltaven algunes coses rellevants: l'informe no precisava en quina part del cos es localitzava l'hematoma (el tribunal diu desconèixer "a què es refereix el comunicat facultatiu amb flanc dret") ni precisava l'evolució temporal de l'hematoma quan va ser observat. Tampoc es referia si la compatibilitat de les lesions amb un cop de cinturó exigien que aquest cop fos assestat sobre la pell nua o podia produir-se portant la víctima alguna peça de roba.

Proves
La gravetat de la imputació, la pena pretesa i imposada i les llacunes revelades fan difícil considerar suficient "una prova que es limita a introduir en termes formularis la informació forense", sense aprofundir en les circumstàncies del suposat atac.

No hi havia proves suficients i el pare queda absolt de l'acusació d'agredir a la seva filla amb un cinturó.